La diabetis mellitus és una malaltia que es pot presentar de diferents maneres. D'una banda, hi ha la diabetis tipus 1, que apareix fonamentalment en l’etapa infantil o juvenil i en la qual el pàncrees no produeix insulina; d'una altra, la varietat denominada tipus 2, d’aparició majoritària en etapes més tardanes de la vida –se centra sobretot en les persones grans– i que es caracteritza pel fet que hi ha una certa producció d’insulina, però l’acció d’aquesta hormona es troba dificultada o limitada. En tots dos casos, si bé per mecanismes diferents, es produeix un augment del sucre a la sang: és el que es coneix com un increment de la glicèmia o hiperglucèmia.
Així doncs, l’objectiu és establir un tractament adequat i amb les mesures oportunes per tal que el nivell de sucre a la sang es mantingui dins d’uns valors normalitzats. Aquest és el factor essencial per prevenir determinades conseqüències que pot tenir un control de la diabetis incorrecte durant un cert període de temps. Les repercussions podrien afectar diferents òrgans i sistemes del cos, com ara el cor i el sistema circulatori, el sistema nerviós, els ronyons i els ulls, per citar els casos més freqüents. Totes aquestes circumstàncies, que poden repercutir negativament sobre el nivell de salut i la qualitat de vida de les persones que pateixen la malaltia, es poden evitar amb un bon control de la malaltia. Es tracta, doncs, de seguir una sèrie de recomanacions i consells que permeten controlar adequadament el nivell de glicèmia i, en conseqüència, minimitzar els riscos que podrien comportar les diferents complicacions esmentades.
És imprescindible, en primer lloc, seguir les recomanacions que li hagin transmès els professionals sanitaris de referència i no saltar-se mai les visites i els controls programats. D’altra banda, és igualment important mantenir uns hàbits de vida saludables, especialment amb relació a l’alimentació, les vacunacions, la cura dels peus i de la pell, la higiene bucal, així com el descans necessari. No cal fer esment de la ineludible conveniència d’abstenir-se de fumar. Aquests serien, d’alguna manera, els recursos que la persona diabètica té a l’abast per «negociar» amb ell mateix la gestió adequada, o no, de la malaltia, sempre d’acord amb els consells i l’assessorament dels professionals que l’atenen. Així doncs, es pot dir que el nivell d’implicació del diabètic mateix amb la malaltia és un factor essencial per a l’èxit del tractament.
Finalment, cal recordar la importància de mantenir un cert nivell d’activitat física de forma regular i adaptada a les capacitats, les preferències i l’estat de salut de cada persona. Aquesta activitat física no vol dir que calgui fer necessàriament esport –benvingut sigui si es pot practicar!–; la intenció d’aquest consell és remarcar la necessitat de mantenir una vida activa, o, si es vol, una quotidianitat activa, és a dir, evitar bàsicament el sedentarisme com a norma i anar introduint activitats com caminar a l’hora de desplaçar-se, utilitzar la bicicleta, fer tasques de jardineria, jugar a la petanca, ballar, participar en passejades col·lectives, etc., atès que si aquestes activitats es combinen, els beneficis es multipliquen.
Dr. Jaume Serra. Agència de Salut Pública
La diabetes mellitus es una enfermedad que puede presentarse de diferentes maneras. Por un lado, está la diabetes tipo 1, que aparece fundamentalmente en la etapa infantil o juvenil y en la que el páncreas no produce insulina; de otra, la variedad denominada tipo 2, de aparición mayoritaria en etapas más tardías de la vida -se centra sobre todo en las personas mayores- y que se caracteriza por el hecho de que hay una cierta producción de insulina, pero la acción de esta hormona se encuentra dificultada o limitada. En ambos casos, si bien por mecanismos diferentes, se produce un aumento del azúcar en la sangre: es lo que se conoce como un incremento de la glucemia o hiperglucemia .
Así pues, el objetivo es establecer un tratamiento adecuado y con las medidas oportunas para que el nivel de azúcar en la sangre se mantenga dentro de unos valores normalizados. Este es el factor esencial para prevenir determinadas consecuencias que puede tener un control de la diabetes incorrecto durante un cierto período de tiempo. Las repercusiones podrían afectar diferentes órganos y sistemas del cuerpo, como el corazón y el sistema circulatorio, el sistema nervioso, los riñones y los ojos, por citar los casos más frecuentes. Todas estas circunstancias, que pueden repercutir negativamente sobre el nivel de salud y la calidad de vida de las personas que padecen la enfermedad, se pueden evitar con un buen control de la enfermedad. Se trata, pues, de seguir una serie de recomendaciones y consejos que permiten controlar adecuadamente el nivel de glicemia y,
Es imprescindible, en primer lugar, seguir las recomendaciones que le hayan transmitido los profesionales sanitarios de referencia y no saltarse nunca las visitas y los controles programados. Por otra parte, es igualmente importante mantener unos hábitos de vida saludables, especialmente con relación a la alimentación, las vacunaciones, el cuidado de los pies y de la piel, la higiene bucal, así como el descanso necesario. No es necesario mencionar la ineludible conveniencia de abstenerse de fumar. Estos serían, de alguna manera, los recursos que la persona diabética tiene al alcance para «negociar» con él mismo la gestión adecuada, o no, de la enfermedad, siempre de acuerdo con los consejos y el asesoramiento de los profesionales que le atienden. Así pues, se puede decir que el nivel de implicación del diabético mismo con la enfermedad es un factor esencial para el éxito del tratamiento.
Finalmente, hay que recordar la importancia de mantener un cierto nivel de actividad física de forma regular y adaptada a las capacidades, las preferencias y el estado de salud de cada persona. Esta actividad física no significa que haya que hacer necesariamente deporte -Bienvenido sea si se puede practicar! -; la intención de este consejo es remarcar la necesidad de mantener una vida activa, o, si se quiere, una cotidianidad activa, es decir, evitar básicamente el sedentarismo como norma e ir introduciendo actividades como caminar a la hora de desplazarse se, utilizar la bicicleta, hacer tareas de jardinería, jugar a la petanca, bailar, participar en paseos colectivas, etc., dado que si estas actividades se combinan, los beneficios se multiplican.
Dr. Jaume Serra. Agencia de Salud Pública