La Degeneració Macular Associada a l’Edat (DMAE)
La Fundació Agrupació, amb la col·laboració de l’Institut de l’Envelliment de la UAB, ha publicat recentment un llibret sobre l'envelliment saludable, amb informació i consells per promoure la Salut Visual en persones grans.
Trobo que és una gran idea per donar a conèixer les patologies més freqüents que afecten la vista de les persones grans. És una publicació de lectura ràpida i amb consells força interessants i valuosos.
M’agradaria poder ampliar el tema relatiu a la DMAE, Degeneració Macular Associada a l’Edat. És una afecció que cada cop es veu amb més freqüència a les consultes de l’especialitat d’oftalmologia. No és una malaltia nova, és una vella coneguda que abans s’anomenava degeneració macular senil. Es va canviar senil per associada a l'edat per dos motius bàsics: en primer lloc, perquè cada cop es diagnostica a persones més joves, i en segon lloc perquè al concepte de senectut és molt difícil posar-li data, ja que l’esperança de vida va en augment i la salut de les persones grans ha millorat.
La medicina cada cop avança amb més rapidesa, els investigadors no s’aturen, i cada cop coneixem millor com funciona l’ésser humà, les tècniques diagnòstiques i els tractaments no paren d’avançar i un dels temes en què els darrers any s’ha progressat més és en el del diagnòstic i tractament de la DMAE.
Comencem per descriure en què consisteix aquesta patologia.
La màcula és la part mes sensible de la retina, l’encarregada de la visió central i de la visió dels detalls. Quan llegim, enfilem una agulla o observem les faccions del nostre interlocutor, la imatge es projecta sobre la màcula, que és on es troben concentrats els cons, cèl·lules especialitzades en la visió dels colors. Recordem que a la retina hi ha els cons i els bastons, i que aquests darrers són especialment sensibles condicions de poca llum; podríem dir que veuen en blanc i negre. La retina està formada per 10 capes de cèl·lules, les dues més externes i les que realment s’encarreguen de la visió són la capa de l’epiteli pigmentari de la retina, on es reflecteixen les imatges, i la capa de cons i bastons, que són les encarregades de captar les imatges i enviar-les al cervell per ser interpretades.
En la DMAE es produeix una desestructuració de la retina a nivell de la màcula. Avui dia es classifica en dos grans grups, la DMAE seca i la DMAE humida. En la primera, el trastorn és, principalment, per una atrofia de l’epiteli pigmentari de la retina. En la segona, l'alteració és per l’aparició de l’anomenada Membrana Neovascular Subretinal, MNVSR. Consisteix en la formació de una membrana amb vasos sanguinis que provoquen l’aparició d'edema (inflamació) i de quists.
La DMAE seca no té cap tipus de tractament en l'actualitat però apareix i es desenvolupa lentament. La forma humida pot aparèixer de cop i la seva evolució és més ràpida, amb grans pèrdues de visió.
El tractament de la forma humida consisteix en injeccions intravítrees de medicaments anomenats antiangiogènics, medicació utilitzada en certs tumors cancerosos que el que fan és destruir i evitar l’augment de les MNVSR. No és un tractament d'una sola dosi; depenent del resultat obtingut, s’han d’aplicar diverses injeccions mensuals fins aconseguir una millora. La seva aplicació és ambulatòria, amb anestèsia tòpica i gotes, i es fa, per higiene i esterilitat, al quiròfan.
Com ja hem comentat, la tecnologia actual ens permet poder-hi fer un diagnòstic i seguiment molt acurat, a part de l’observació directa al gabinet d’oftalmologia, avui dia tenim l’OCT, tomografia de coherència òptica, que ens dóna una imatge molt real de com està estructuralment la retina. És la prova reina per al diagnòstic i seguiment de la patologia. També usem l’angiografia fluoresceínica, que consisteix a injectar fluoresceïna en vena i observar-ne la circulació pels vasos sanguinis de la retina.
Quins símptomes provoca la DMAE? Bàsicament, la pèrdua de la visió central, és a dir, observem una taca fosca al centre de la visió que ens impedeix visualitzar els detalls, no podem llegir ni veure les faccions de les persones. Al principi, i això és molt important, la DMAE provoca que les imatges estiguin distorsionades. Una forma de poder detectar precoçment la malaltia és l’autoobservació. Les línies rectes es veuen distorsionades o en manquen trossos. Al gabinet usem el test d’Amsler, que consisteix a fixar-se en una quadrícula amb un punt central, observar el punt i notar si hi ha traços ondulats o que no són continus. Es pot fer a casa amb un full quadriculat de qualsevol llibreta: marquem un punt al centre del paper, l’observem i si hi ha alteracions com les descrites consultem urgentment amb l’oftalmòleg.
El diagnòstic precoç és fonamental per evitar que la malaltia progressi i perquè el pronòstic sigui més encoratjador.
Dr Antonio Gallart Gallego.
Oftalmòleg Centre Mèdic Agrupació
La Fundación Agrupación, con la colaboración del Instituto del Envejecimiento de la UAB, ha publicado recientemente un libro sobre el envejecimiento saludable, con información y consejos para promover la Salud Visual en personas mayores.
Creo que es una gran idea para dar a conocer las patologías más frecuentes que afectan a la vista de las personas mayores. Es una publicación de lectura rápida y con consejos muy interesantes y valiosos.
Me gustaría poder ampliar el tema relativo a la DMAE, Degeneración Macular Asociada a la Edad. Es una afección que cada vez se ve con más frecuencia en las consultas de la especialidad de oftalmología. No es una enfermedad nueva, es una vieja conocida que antes se llamaba degeneración macular senil. Se cambió senil para asociada a la edad por dos motivos básicos: en primer lugar, porque cada vez se diagnostica a personas más jóvenes, y en segundo lugar porque el concepto de senectud es muy difícil ponerle fecha, ya que el esperanza de vida va en aumento y la salud de las personas mayores ha mejorado.
La medicina cada vez avanza con más rapidez, los investigadores no se detienen, y cada vez conocemos mejor cómo funciona el ser humano, las técnicas diagnósticas y los tratamientos no paran de avanzar y uno de los temas en que los últimos año se ha progresado más es en el del diagnóstico y tratamiento de la DMAE.
Empezamos por describir en qué consiste esta patología.
La mácula es la parte más sensible de la retina, la encargada de la visión central y de la visión de los detalles. Cuando leemos, subimos una aguja o observamos las facciones de nuestro interlocutor, la imagen se proyecta sobre la mácula, que es donde se encuentran concentrados los conos, células especializadas en la visión de los colores. Recordemos que en la retina están los conos y los bastones, y que estos últimos son especialmente sensibles condiciones de poca luz; podríamos decir que ven en blanco y negro. La retina está formada por 10 capas de células, las dos más externas y las que realmente se encargan de la visión son la capa del epitelio pigmentario de la retina, donde se reflejan las imágenes, y la capa de conos y bastones, que son las encargadas de captar las imágenes y enviarlas al cerebro para ser interpretadas.
En la DMAE se produce una desestructuración de la retina a nivel de la mácula. Hoy día se clasifica en dos grandes grupos, la DMAE seca y la DMAE húmeda. En la primera, el trastorno es, principalmente, por una atrofia del epitelio pigmentario de la retina. En la segunda, la alteración es por la aparición de la llamada Membrana neovascular Subretinal, MNVSR. Consiste en la formación de una membrana con vasos sanguíneos que provocan la aparición de edema (inflamación) y de quistes.
La DMAE seca no tiene ningún tipo de tratamiento en la actualidad pero aparece y se desarrolla lentamente. La forma húmeda puede aparecer de repente y su evolución es más rápida, con grandes pérdidas de visión.
El tratamiento de la forma húmeda consiste en inyecciones intravítrea de medicamentos llamados antiangiogénicos, medicación utilizada en ciertos tumores cancerosos que lo que hacen es destruir y evitar el aumento de las MNVSR. No es un tratamiento de una sola dosis; dependiendo del resultado obtenido, se aplicarán varias inyecciones mensuales hasta conseguir una mejora. Su aplicación es ambulatoria, con anestesia tópica y gotas, y se hace, por higiene y esterilidad, en el quirófano.
Como ya hemos comentado, la tecnología actual nos permite poder hacer un diagnóstico y seguimiento muy cuidadoso, aparte de la observación directa al gabinete de oftalmología, hoy en día tenemos la OCT, tomografía de coherencia óptica, que nos da una imagen muy real de cómo está estructuralmente la retina. Es la prueba reina para el diagnóstico y seguimiento de la patología. También usamos la angiografía fluoresceínica, que consiste en inyectar fluoresceína en vena y observar su circulación por los vasos sanguíneos de la retina.
¿Qué síntomas provoca la DMAE? Básicamente, la pérdida de la visión central, es decir, observamos una mancha oscura en el centro de la visión que nos impide ver los detalles, no podemos leer ni ver las facciones de las personas. Al principio, y esto es muy importante, la DMAE provoca que las imágenes estén distorsionadas. Una forma de poder detectar precozmente la enfermedad es la autoobservación. Las líneas rectas se ven distorsionadas o faltan trozos. Al gabinete usamos el test de Amsler, que consiste en fijarse en una cuadrícula con un punto central, observar el punto y notar si hay trazos ondulados o que no son continuos. Se puede hacer en casa con una hoja cuadriculada de cualquier libreta: marcamos un punto en el centro del papel, la observamos y si hay alteraciones como las descritas consultamos urgentemente con el oftalmólogo.
El diagnóstico precoz es fundamental para evitar que la enfermedad progrese y que el pronóstico sea más alentador.
Dr. Antonio Gallart Gallego.
Oftalmólogo Centro Médico Agrupación
