Josep Lluís Vilaseca i Guasch (Barcelona, 1930) és un advocat català. Vinculat al món de l'esport, ha estat directiu del F. C. Barcelona durant la presidència d'Agustí Montal Costa (1969-1977). President de la Comissió de Disciplina de la UEFA . Ha estat diputat al Parlament de Catalunya per CiU arran de les eleccions autonòmiques de 1995 i secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi. Actualment és president de la Fundació Agrupació Mútua i President del Tribunal Espanyol d’arbitratge esportiu del Comitè Olímpic Espanyol. És membre del Jurat dels Premis de la Fundació Príncep d’Astúries.
De la seva trajectòria professional què destacaria, què ha estat el més significat per a vostè?
La meva vinculació a l’esport m’ha donat l’oportunitat de conèixer de primera mà un món molt complex i amb matisos diversos. L’esport com a hobby, o bé a nivell professional. L’esport és un àmbit importantíssim en la formació dels nens i nenes perquè ensenya valors: l’esforç, la constància, la superació, el companyerisme.
Ha destacat valors molt positius, però també n’hi ha altres amb unes connotacions negatives: la violència en els camps tant entre els equips com entre les aficions, la competitivitat que porta a guanyar a qualsevol preu, el pensar que el resultat justifica els mitjans. .. què en pensa ?
Tot el que ha dit és cert, però no deixa de ser un reflex d’allò que passa a nivell social, els comportaments són el mirall del que som com a persones. Per evitar-ho cal educació des de ben petits a casa i a l’escola.
Del seu pas com a Secretari General de l’Esport, què ha estat el més rellevant i amb més transcendència de futur ?
Sens dubte, dotar d’equipaments esportius a una bona part del territori català, també el Centre d’alt rendiment de Sant Cugat, per a mi això són dos pilars bàsics per promocionar l’esport. Per un cantó, fomentar i dotar de recursos a les ciutats i pobles de Catalunya per possibilitar que la població general pugui realitzar l’activitat esportiva ben a prop de casa seva. Per l’altre, la creació d’un centre d’alt rendiment que té uns nivells de qualitat que possibilita la formació d’esportistes professionals que poden competir amb l’elit de l’esport mundial.
Olimpíades de Barcelona, un any màgic el 92, un esdeveniment que va situar a Barcelona en el mapa del món. Com ho va viure un català que estima el país i l’esport ?
L’any 92 va representar la culminació d’un projecte que feia molt temps que s’estava gestant. Va ser i és encara una efemèride històrica.Com deia Samaranch, els millors jocs de la història. Va representar un revulsiu important per a Barcelona i per a Catalunya. La ciutat es va transformar: millores en infraestructures, la ciutat es va obrir al mar i va descobrir que tenia platges, el turisme va començar a ser present durant tot l’any. Tothom volia venir a Barcelona. Crec que el que diem ara de la marca de Barcelona, es va començar a crear l’any 92.
Vostè és una persona molt activa, amb una agenda amb compromisos i responsabilitats. Creu que és important en totes les etapes de la vida tenir responsabilitats, nous reptes ?
Sempre he estat una persona amb moltes inquietuds, m’interessa molt estar en contacte amb la gent, crec que és una font de coneixement. Les relacions humanes enriqueixen a la persona, i més quan les pots tenir amb gent de totes les edats. Estar en actiu em permet ser un actor del que passa i no un espectador.
En l’actualitat encara està vinculat al món de l’esport i també és el President de la Fundació Agrupació Mútua. Per vostè ser gran és continuar vinculat a responsabilitats que ha desenvolupat durant la seva trajectòria professional, no ha pensat mai en dedicar-se només a gaudir de les seves aficions, sense obligacions ?
No m’imagino el meu dia a dia sense contribuir d’una manera activa amb tasques que donin un fruit als altres. També m’agrada tenir temps per les meves aficions, però el dia és molt llarg i ben organitzat dóna temps per a tot.
Acabi la frase, ser gran és ...
una etapa que quan som joves la veiem molt lluny, però que t’acaba arribant, és mirar-te la vida amb més ponderació i menys passió, és mantenir il·lusions i compromisos, és pensar que cada moment és únic i et dóna una oportunitat nova que s’ha de gaudir.
Ens podria donar la seva recepta particular de com arribar a gran amb plenitud?
Primer de tot és important tenir una bona salut física i psíquica, si això no t’acompanya, malament. Menjar poc, sovint i variat. No abusar de l’alcohol i no fumar, practicar activitat física cada dia i esport habitualment, tenir il·lusions i projectes de futur, tenir una família i amics amb qui compartir la teva vida. Si ho hagués de resumir diria: salut, l’hem de cuidar, cal molta prevenció. Cuidar l’alimentació i fer activitat física cada dia.
Josep Lluís Vilaseca i Guasch (Barcelona, 1930) es un abogado catalán. Vinculado al mundo del deporte, ha sido directivo del F. C. Barcelona durante la presidencia de Agustí Montal Costa (1969-1977). Presidente de la Comisión de Disciplina de la UEFA.
Ha sido diputado en el Parlamento de Cataluña por CiU a raíz de las elecciones autonómicas de 1995 y secretario general del Deporte de la Generalitat de Catalunya. En el 2002 recibió la Cruz de Sant Jordi. Actualmente es presidente de la Fundació Agrupació Mútua y presidente del Tribunal Español de arbitraje deportivo del Comité Olímpico Español. Es miembro del Jurado de los Premios de la Fundación Príncipe de Asturias.
De su trayectoria profesional, ¿qué destacaría? ¿Qué ha sido lo más significativo para usted?
Mi vinculación con el deporte me ha dado la oportunidad de conocer de primera mano un mundo muy complejo y con matices diversos. El deporte como afición, o bien a escala profesional. El deporte es un ámbito importantísimo en la formación de los niños y niñas, ya que les enseña valores: el esfuerzo, la constancia, la superación, el compañerismo...
Ha destacado valores muy positivos, pero también hay otros con unas connotaciones negativas: la violencia en los campos, tanto entre los equipos como entre las aficiones, la competitividad que supone ganar a cualquier precio, pensar que el resultado justifica los medios... ¿Qué piensa sobre ello?
Todo lo que ha dicho es cierto, pero no deja de ser un reflejo de aquello que sucede a escala social; los comportamientos son el espejo de lo que somos como personas. Para evitarlo es necesaria la educación desde muy pequeños en casa y en la escuela.
De su paso como secretario general del Deporte, ¿qué ha sido lo más relevante y con más trascendencia de futuro?
Sin duda, dotar de equipamientos deportivos a una buena parte del territorio catalán, incluyendo el Centro de Alto Rendimiento de Sant Cugat. Para mí, estos son los dos pilares básicos para promocionar el deporte. Por un lado, fomentar y dotar de recursos a las ciudades y pueblos de Cataluña para posibilitar que la población general pueda realizar la actividad deportiva cerca de sus casas. Por el otro, la creación de un centro de alto rendimiento que presente unos niveles de calidad que posibiliten la formación de deportistas profesionales que puedan competir con la élite del deporte mundial.
Olimpiadas de Barcelona: un año mágico, 1992; un acontecimiento que situó a Barcelona en el mapa del mundo. ¿Cómo lo vivió un catalán que ama a Cataluña y el deporte?
El año 1992 representó la culminación de un proyecto que hacía mucho tiempo que se estaba gestando. Fue y es todavía una efeméride histórica; como afirmaba Samaranch, los mejores juegos de la historia. Representó un revulsivo importante para Barcelona y para Cataluña. La ciudad se transformó: se llevaron a cabo mejoras en infraestructuras, la ciudad se abrió al mar y descubrió que tenía playas; el turismo empezó a estar presente durante todo el año. Todo el mundo quería venir a Barcelona. Creo que lo que llamamos ahora marca Barcelona se empezó a crear en 1992.
Usted es una persona muy activa, con una agenda con compromisos y responsabilidades. ¿Cree que es importante en todas las etapas de la vida tener responsabilidades, nuevos retos?
Siempre he sido una persona con muchas inquietudes; me interesa mucho estar en contacto con la gente, creo que constituye una fuente de conocimiento. Las relaciones humanas enriquecen a la persona, y más cuando puedes mantenerlas con gente de todas las edades. Estar en activo me permite ser un actor de lo que pasa y no un espectador.
En la actualidad todavía está vinculado al mundo del deporte y también es el presidente de la Fundació Agrupació Mútua. Para usted ser mayor es continuar vinculado a responsabilidades que ha desarrollado durante su trayectoria profesional. ¿No ha pensado nunca en dedicarse solo a disfrutar de sus aficiones, sin obligaciones?
No me imagino mi día a día sin contribuir de manera activa a tareas que den un fruto a los demás. También me gusta tener tiempo para mis aficiones, pero el día es muy largo y, muy bien organizado, da tiempo para todo.
Acabe la frase: «Ser mayor es…»
... una etapa que cuando somos jóvenes la vemos muy lejos, pero que te acaba llegando; es mirarte la vida con más ponderación y menos pasión; es mantener ilusiones y compromisos; es pensar que cada momento es único y te da una oportunidad nueva que se tiene que disfrutar.
¿Nos podría dar su receta particular de cómo llegar a la vejez con plenitud?
Antes que nada es importante tener una buena salud física y psíquica; si esto no te acompaña, mal vamos. Comer poco, a menudo y variado. No abusar del alcohol y no fumar. Practicar actividad física cada día y deporte habitualmente. Tener ilusiones y proyectos de futuro. Tener una familia y amigos con quién compartir tu vida. Si lo tuviera que resumir diría: la salud la tenemos que cuidar; es necesaria mucha prevención, así como cuidar la alimentación y realizar actividad física cada día.
. Diseño web