Josep Lluís Vilaseca i Guasch

Josep Lluís Vilaseca i Guasch (Barcelona, 1930) és un advocat català. Vinculat al món de l'esport, ha estat directiu del F. C. Barcelona durant la presidència d'Agustí Montal Costa (1969-1977). President de la Comissió de Disciplina de la UEFA . Ha estat diputat al Parlament de Catalunya per CiU arran de les eleccions autonòmiques de 1995 i secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi. Actualment és president de la Fundació Agrupació Mútua i President del Tribunal Espanyol d’arbitratge esportiu del Comitè Olímpic Espanyol. És membre del Jurat dels Premis de la Fundació Príncep d’Astúries.

De la seva trajectòria professional què destacaria, què ha estat el més significat per a vostè?

La meva vinculació a l’esport  m’ha donat l’oportunitat de conèixer de primera mà un món molt complex i amb matisos diversos. L’esport com a hobby, o bé a nivell professional. L’esport és un àmbit importantíssim en la formació dels nens i nenes perquè ensenya valors: l’esforç, la constància, la superació,  el companyerisme.

Ha destacat valors molt positius, però també n’hi ha altres amb unes connotacions negatives: la violència en els camps tant entre els equips com entre les aficions, la competitivitat que porta a guanyar a qualsevol preu, el pensar que el resultat justifica els mitjans. .. què en pensa ?

Tot el que ha dit és cert, però no deixa de ser un reflex d’allò que passa a nivell social, els comportaments  són el mirall del que som com a persones. Per evitar-ho cal educació des de ben petits a casa i a l’escola.

Del seu pas com a Secretari General de l’Esport, què ha estat el més rellevant i amb més transcendència de futur ?

Sens dubte,  dotar d’equipaments esportius a una bona part del territori català, també el Centre d’alt rendiment de Sant Cugat, per a mi això són dos pilars bàsics per promocionar l’esport. Per un cantó, fomentar i dotar de recursos a les ciutats i pobles de Catalunya per possibilitar que la població general pugui realitzar l’activitat esportiva ben a prop de casa seva. Per l’altre, la creació d’un centre d’alt rendiment que té uns nivells de qualitat que possibilita la formació d’esportistes professionals que poden competir amb l’elit de l’esport mundial.

Olimpíades de Barcelona, un any màgic el 92, un esdeveniment que va situar a Barcelona en el mapa del món. Com ho va viure un català que estima el país i l’esport ?

L’any 92 va representar la culminació d’un projecte que feia molt temps que s’estava gestant. Va ser i és encara una efemèride històrica.Com deia Samaranch, els millors jocs de la història. Va representar un revulsiu important per a Barcelona i per a Catalunya. La ciutat es va transformar: millores en infraestructures, la ciutat es va obrir al mar i va descobrir que tenia platges, el turisme va començar a ser present durant tot l’any. Tothom volia venir a Barcelona. Crec que el que diem ara de la marca de Barcelona, es va començar a crear l’any 92.

Vostè és una persona molt activa, amb una agenda amb compromisos i responsabilitats. Creu que és important en totes les etapes de la vida tenir responsabilitats, nous reptes ?

Sempre he estat una persona amb moltes inquietuds, m’interessa molt estar en contacte amb la gent, crec que és una font de coneixement. Les relacions humanes enriqueixen a la persona, i més quan les pots tenir amb gent de totes les edats. Estar en actiu em permet ser un actor del que passa i no un espectador.

En l’actualitat encara està vinculat al món de l’esport i també és el President de la Fundació Agrupació Mútua. Per vostè ser gran és continuar vinculat a responsabilitats que ha desenvolupat durant la seva trajectòria professional, no ha pensat mai en dedicar-se només a gaudir de les seves aficions, sense obligacions ?

No m’imagino el meu dia a dia sense contribuir d’una manera activa amb tasques que donin un fruit als altres. També m’agrada tenir temps per les meves aficions, però el dia és molt llarg i ben organitzat dóna temps per a tot.

Acabi la frase, ser gran és ...

una etapa que quan som joves la veiem molt lluny, però que t’acaba arribant, és mirar-te la vida amb més ponderació i menys passió, és mantenir il·lusions i compromisos, és pensar que cada moment és únic i et dóna una oportunitat nova que s’ha de gaudir.

Ens podria donar la seva recepta particular de com arribar a gran amb plenitud?

Primer de tot és important tenir una bona salut física i psíquica, si això no t’acompanya, malament. Menjar poc, sovint i variat. No abusar de l’alcohol i no fumar, practicar activitat física cada dia i esport habitualment, tenir il·lusions i projectes de futur, tenir una família i amics amb qui compartir la teva vida. Si ho hagués de resumir diria: salut, l’hem de cuidar, cal molta prevenció. Cuidar l’alimentació i fer activitat física cada dia.