Intervenció cognitiva en l’envelliment i les demències
Sara Domènech
Institut de l’Envelliment
Universitat Autònoma de Barcelona
El dia 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l'Alzheimer. La malaltia d'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que es caracteritza, en la seva forma típica, per una pèrdua progressiva de la memòria i d'altres funcions cognitives com ara l'atenció, l'orientació, el llenguatge, etc. Amb l'evolució de la malaltia hi ha una pèrdua progressiva d'autonomia en les activitats de la vida diària. La majoria dels malalts presenten també trastorns conductuals (apatia, depressió...). L'Alzheimer representa fins al 70% dels casos de demència. La prevalença de la demència s'incrementa amb l'edat.
Les recerques actuals se centren en estratègies de prevenció primària i secundària. La prevenció primària va destinada a evitar que persones sanes desenvolupin una demència, mentre que la prevenció secundària tracta d’alleujar les conseqüències de la demència en persones que ja la pateixen.
Les estratègies de prevenció primària depenen en gran part de la persona mateixa: hàbits saludables d’alimentació i activitat física, control dels factors de risc associats a la demència, etc. Les estratègies de prevenció secundària estan dissenyades per alentir l’evolució dels símptomes des del diagnòstic de demència. En ambdós casos, l’entrenament cognitiu resulta favorable per prevenir el deteriorament cognitiu i la seva progressió.
En el marc de programes de promoció de l’envelliment actiu, els tallers de memòria adreçats a persones grans sense deteriorament busquen enfortir la memòria i reduir el risc de deteriorament cognitiu. A la pràctica clínica, els tallers d'estimulació cognitiva o tallers de memòria adreçats a persones amb demència en fases primerenques volen alentir l’evolució dels símptomes. En els últims anys, la comunitat científica ha reconegut la importància d’aquestes intervencions cognitives.
En persones grans sense deteriorament cognitiu, l’entrenament cognitiu se centra en la millora de la memòria i de la velocitat de processament, ja que l’envelliment comporta una sèrie de canvis que es manifesten per una alteració normal de la memòria i una lentitud general en les activitats, entre d’altres. Tot i que s'evidencia l’existència d’un declivi de memòria relacionat amb l’edat, si entrenem la nostra memòria i utilitzem diferents estratègies mnemotècniques, aquesta pot millorar de manera significativa.
Alguns estudis associen fer activitat mental de manera periòdica amb una disminució del risc de patir demència. Així, segons diversos autors l’entrenament cognitiu pot tenir un efecte protector enfront de la demència, tot i que encara són necessaris més estudis que demostrin que l’entrenament cognitiu prevé la incidència de demència. L’exercici mental es relaciona també amb el concepte de reserva cognitiva. Les persones que al llarg de la seva vida han estat més implicades en activitats físiques, mentals i socials tenen més reserva cognitiva que els fa més capaços de suportar la càrrega de l'Alzheimer, fet que es tradueix en un retard en la manifestació clínica de la malaltia.
En persones grans amb deteriorament cognitiu, l’entrenament cognitiu se centra en l’estimulació de les funcions cognitives (memòria, atenció, llenguatge, funcions executives...) a partir de les capacitats que la persona manté preservades, per a una millora de la qualitat de vida tant de la persona afectada com de la persona cuidadora. Alguns estudis han demostrat beneficis en la cognició, en l’estat d’ànim i/o en la funcionalitat de pacients amb demència en fases primerenques sotmesos a programes d’intervenció cognitiva, tot i que encara falten més estudis que demostrin l’eficàcia d’aquestes intervencions. Altres teràpies que també formen part dels programes d’estimulació cognitiva són: la teràpia de reminiscència, en la qual les persones amb demència recorden i pensen en les seves pròpies experiències per activar el seu passat personal i/o utilitzen diaris, llibre de memòria o història de vida; i la teràpia d’orientació a la realitat, en la qual s'utilitzen calendaris, cartells, agendes... per ajudar-los a preservar dades sobre ells mateixos i sobre el seu entorn. Grups d’experts recomanen la participació de les persones amb demència en programes d’intervenció cognitiva per mantenir la funció cognitiva, la funcionalitat i la qualitat de vida.
Així doncs, concloent, promoure l’activitat mental —entre d'altres— a mesura que ens fem grans és essencial per a un bon manteniment de les funcions cognitives.
Algunes recomanacions per mantenir o millorar les nostres funcions cognitives:
- Estar actius.
- Intentar activitats noves i canviants.
- Fer activitat mental.
- Mantenir una rutina en les activitats.
- Participar en tallers de memòria i de reminiscència.
- Utilitzar pròtesis mnemòniques (agenda, calendari...).
- Escriure un diari o història de vida.
- Fer activitat física.
- Tenir xarxa social.
- Tenir una actitud positiva davant la vida.
Sara Domènech
Instituto del Envejecimiento
Universidad Autónoma de Barcelona
El día 21 de septiembre se celebra el Día Mundial del Alzheimer. La enfermedad de Alzheimer es una enfermedad neurodegenerativa que se caracteriza, en su forma típica, por una pérdida progresiva de la memoria y de otras funciones cognitivas como la atención, la orientación, el lenguaje, etc. Con la evolución de la enfermedad hay una pérdida progresiva de autonomía en las actividades de la vida diaria. La mayoría de los enfermos presentan también trastornos conductuales (apatía, depresión …). El Alzheimer representa hasta el 70% de los casos de demencia. La prevalencia de la demencia se incrementa con la edad.
Las investigaciones actuales se centran en estrategias de prevención primaria y secundaria. La prevención primaria destinada a evitar que personas sanas desarrollen una demencia, mientras que la prevención secundaria trata de aliviar las consecuencias de la demencia en personas que ya la padecen.
Las estrategias de prevención primaria dependen en gran parte de la persona misma: hábitos saludables de alimentación y actividad física, control de los factores de riesgo asociados a la demencia, etc. Las estrategias de prevención secundaria están diseñadas para ralentizar la evolución de los síntomas desde el diagnóstico de demencia. En ambos casos, el entrenamiento cognitivo resulta favorable para prevenir el deterioro cognitivo y su progresión.
En el marco de programas de promoción del envejecimiento activo, los talleres de memoria dirigidos a personas mayores sin deterioro buscan fortalecer la memoria y reducir el riesgo de deterioro cognitivo. En la práctica clínica, los talleres de estimulación cognitiva o talleres de memoria dirigidos a personas con demencia en fases tempranas quieren ralentizar la evolución de los síntomas. En los últimos años, la comunidad científica ha reconocido la importancia de estas intervenciones cognitivas.
En personas mayores sin deterioro cognitivo, el entrenamiento cognitivo se centra en la mejora de la memoria y de la velocidad de procesamiento, ya que el envejecimiento conlleva una serie de cambios que se manifiestan por una alteración normal de la memoria y una lentitud general en las actividades, entre otros. Aunque se evidencia la existencia de un declive de memoria relacionado con la edad, si entrenamos nuestra memoria y utilizamos diferentes estrategias mnemotécnicas, ésta puede mejorar de manera significativa.
Algunos estudios asocian hacer actividad mental de manera periódica con una disminución del riesgo de padecer demencia. Así, según varios autores del entrenamiento cognitivo puede tener un efecto protector frente a la demencia, aunque todavía son necesarios más estudios que demuestren que el entrenamiento cognitivo previene la incidencia de demencia. El ejercicio mental se relaciona también con el concepto de reserva cognitiva. Las personas que a lo largo de su vida han sido más implicadas en actividades físicas, mentales y sociales tienen más reserva cognitiva que los hace más capaces de soportar la carga del Alzheimer, lo que se traduce en un retraso en la manifestación clínica de la enfermedad.
En ancianos con deterioro cognitivo, el entrenamiento cognitivo se centra en la estimulación de las funciones cognitivas (memoria, atención, lenguaje, funciones ejecutivas …) a partir de las capacidades que la persona mantiene preservadas, para una mejora de la calidad de vida tanto de la persona afectada como de la persona cuidadora. Algunos estudios han demostrado beneficios en la cognición, en el estado de ánimo y / o en la funcionalidad de pacientes con demencia en fases tempranas sometidos a programas de intervención cognitiva, aunque todavía faltan más estudios que demuestren la eficacia de estas intervenciones. Otras terapias que también forman parte de los programas de estimulación cognitiva son: la terapia de reminiscencia, en la que las personas con demencia recuerdan y piensan en sus propias experiencias para activar su pasado personal y / o utilizan diarios, libro de memoria o historia de vida; y la terapia de orientación a la realidad, en la que se utilizan calendarios, carteles, agendas … para ayudarles a preservar datos sobre ellos mismos y sobre su entorno. Grupos de expertos recomiendan la participación de las personas con demencia en programas de intervención cognitiva para mantener la función cognitiva, la funcionalidad y la calidad de vida.
Así pues, concluyendo, promover la actividad mental -entre otros- a medida que nos hacemos mayores es esencial para un buen mantenimiento de las funciones cognitivas.
Algunas recomendaciones para mantener o mejorar nuestras funciones cognitivas:
- Estar activos.
- Intentar actividades nuevas y cambiantes.
- Hacer actividad mental.
- Mantener una rutina en las actividades.
- Participar en talleres de memoria y de reminiscencia.
- Utilizar prótesis mnemónicas (agenda, calendario …).
- Escribir un diario o historia de vida.
- Hacer actividad física.
- Tener red social.
- Tener una actitud positiva ante la vida.
