Infeccions respiratòries
Les infeccions respiratòries
Ara que s’acosta la tardor i l’hivern, tornem a parlar de les infeccions respiratòries que poden afectar-nos i que normalment repunten en les temporades de fred.
Les infeccions de les vies respiratòries les podem dividir en a) aquelles que inicialment afecten les vies respiratòries altes (part superior de l’arbre respiratori: nas, gola, faringe i laringe) i b) les que afecten les vies respiratòries baixes (la tràquea, els bronquis i els pulmons).
Hi ha infeccions que poden afectar tant l’arbre respiratori alt com el baix, i també pot passar que comencin amb una infecció lleu de vies altes i que s’estenguin als pulmons.
Infeccions de vies respiratòries altes
Són les infeccions respiratòries més freqüents. Habitualment les causa un virus. La infecció per bacteris sol ser una infecció secundaria sobre mucoses que prèviament ja havien estat infectades per un virus.
Rinitis aguda
Una infecció per virus (rinovirus, virus influença i parainfluença, virus sincític respiratori...) es transmet tant per via aèria com per contacte directe. Té un període d’incubació de 2-3 dies, amb uns símptomes que poden incloure: picor nasal, esternuts, rinorrea aquosa (secreció nasal no purulenta) i, ocasionalment, tos seca, mal de cap i febreta, sempre inferior a 38 ºC. Aquests símptomes poden durar entre 5-7 dies, excepte si hi ha tos, que es pot perllongar durant més temps. Les possibles complicacions bacterianes poden afectar l’oïda mitjana (otitis amb mal d’orella), els bronquis (bronquitis amb tos i expectoració) o els sins paranasals (sinusitis amb rinorrea mucopurulenta, obstrucció nasal, febre i molèsties a la cara). Quan hi ha la possibilitat que hi hagi aquestes infeccions bacterianes afegides, cal que el metge faci el diagnòstic per posar el tractament adequat.
El tractament de la rinitis aguda vírica és simptomàtic, orientat a reduir-ne els símptomes. S’utilitzen mesures com ara: rentats nasals amb sèrum fisiològic, augment de la ingesta de líquids i repòs moderat, gargarismes de farigola. També es pot recórrer a medicaments antiinflamatoris, antihistamínics, antitussígens, vasoconstrictors nasals que durant uns pocs dies (entre 3 i 5) poden ajudar a reduir els símptomes. Els antibiòtics no són eficaços i no s’han de prendre excepte si hi ha una sobreinfecció bacteriana i els prescriu el metge.
Cal diferenciar-la adequadament de la grip. Hem de pensar que una persona pot tenir una grip quan estem en època gripal, presenta febre de més de 38 ºC i té símptomes com ara: esgarrifances, mal de cap o dolor ocular, dolors musculars, malestar general o manca de gana, dolor a la gola i nova tos irritativa o augmentada (vegeu més endavant la grip).
Faringitis o faringoamigdalitis
Són freqüentment causades per virus. També poden ser-ho per bacteris. Els símptomes més freqüents són: dolor quan s’empassa, envermelliment faringi i febreta. El tractament s’orienta a reduir els símptomes, amb gargarismes de farigola i repòs moderat. També es poden utilitzar analgèsics i antiinflamatoris per tractar el dolor i la febre. Si hi ha febre alta de 38 o més i plaques de pus a la faringe, caldrà que un metge en faci el diagnòstic. En el cas que es tracti d’una infecció bacteriana, es prescriuran antibiòtics.
Infeccions de vies respiratòries baixes
A diferència de les afeccions anteriors, sovint són produïdes per bacteris. Poden afectar persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i agreuja els símptomes que presenten aquest pacients, empitjorant la tos i l’expectoració, que es torna groga verdosa.
Bronquitis aguda
Pot ser causada per virus o per bacteris. Els símptomes més freqüents: tos, expectoració, dolor toràcic i febreta. El tractament inclou medicaments antitèrmics, antitussígens i broncodilatadors quan hi ha obstrucció bronquial. La conveniència d’administrar tractament amb antibiòtics l’ha de decidir, en cada cas, un metge.
Pneumònia
La causa una infecció, normalment bacteriana, dels pulmons. La infecció més freqüent és la causada pel pneumococ. Entre les persones de 65 anys i més, ocupa el quart lloc entre els motius principals d’ingrés a l’hospital. Els símptomes més freqüents són: febre alta d’inici sobtat, dolor toràcic en respirar i tos amb expectoració groga verdosa. El diagnòstic el farà el metge a partir de l’auscultació respiratòria i d’una radiografia.
En persones grans, de vegades els símptomes no són tan clars i poden presentar-se pneumònies només amb canvis en el nivell de consciència (quadre confusional agut) o amb empitjorament de l’estat general. Per això en aquests casos sempre caldrà fer la consulta al metge.
El tractament de la pneumònia es fa amb antibiòtics i sota supervisió mèdica. De vegades cal un ingrés hospitalari.
A les persones de 65 anys i més se’ls recomana la vacunació per pneumococ. És una vacuna que es posa en una sola dosi.
La Grip
És una malaltia respiratòria infecciosa causada pel virus influença.
Hi ha tres tipus de virus gripals, que es troben en constant evolució:
El A, provoca les epidèmies de grip estacional. Circula entre els ésser humans i nombrosos animals, com ara les aus aquàtiques o domèstiques, els cavalls, els porcs i, fins i tot, ocasionalment, en mamífers aquàtics salvatges, com la foca o la balena. Aquest virus gripals tipus A inclouen quatre subtipus, però només n’hi ha dos que actualment circulen entre les persones i provoquen la grip estacional.
El B provoca les epidèmies de grip estacional. Afecta només les persones.
El C provoca infeccions més benignes i no provoquen epidèmies.
La grip es contagia per via aèria en inhalar gotetes provinents de tos o esternuts de malalts i per contacte amb objectes contaminats.
Els símptomes més freqüents apareixen entre 1 i 3 dies després del contacte amb el virus i són: febre alta de més de 38 ºC, calfreds, dolors musculars a les extremitats, mal de cap, astènia, postració. Pot haver-hi també tos seca o mal de coll. Normalment, els símptomes desapareixen en 6 o 7 dies.
El tractament consisteix a tractar els símptomes. Cal assegurar que es mantingui una bona hidratació bevent abundantment i fent repòs. S’utilitzen antitèrmics i analgèsics per abaixar la febre i calmar el dolor. Els antibiòtics no són eficaços i només se n’han d’administrar sota prescripció del metge i si hi ha una complicació per una infecció bacteriana.
Per tant de reduir el contagi a l’entorn més immediat, cal rentar-se les mans amb freqüència. I evitar el contacte amb objectes que hagin estat en contacte amb la saliva del malat (gots, plats, coberts, mocadors...) i ventilar bé els locals i habitacions.
La prevenció es fa amb la vacuna de la grip, que s’administra un cop l’any entre els mesos d’octubre i novembre. Cada any, la vacuna porta les soques de virus més adequada per a aquell any, ja que el virus de la grip canvia o muta amb freqüència. La vacuna es recomana a totes les persones de 60 anys i més o a aquelles persones amb malalties cròniques, sobretot les respiratòries, però també a malats amb malaltia crònica cardíaca, renal o hepàtica, immunològica, i també a aquells amb diabetis o amb càncer.
Las infecciones respiratorias
Ahora que se acerca el otoño y el invierno, volvemos a hablar de las infecciones respiratorias que pueden afectarnos y que normalmente repuntan en las temporadas de frío.
Las infecciones de las vías respiratorias las podemos dividir en a) aquellas que inicialmente afectan las vías respiratorias altas (parte superior del árbol respiratorio: nariz, garganta, faringe y laringe) y b) las que afectan las vías respiratorias bajas (la tráquea, los bronquios y los pulmones).
Hay infecciones que pueden afectar tanto al árbol respiratorio alto como al bajo, y también puede suceder que comiencen con una infección leve de vías altas y que se extiendan a los pulmones.
Infecciones de vías respiratorias altas
Son las infecciones respiratorias más frecuentes. Habitualmente las causa un virus. La infección por bacterias suele ser una infección secundaria sobre mucosas que previamente ya habían sido infectadas por un virus.
Rinitis aguda
Una infección por virus (rinovirus, virus influenza y parainfluenza, virus sincitial respiratorio…) se transmite tanto por vía aérea como por contacto directo. Tiene un periodo de incubación de 2-3 días, con unos síntomas que pueden incluir: picor nasal, estornudos, rinorrea acuosa (secreción nasal no purulenta) y, ocasionalmente, tos seca, dolor de cabeza y febrícula, siempre inferior a 38 ºC . Estos síntomas pueden durar entre 5-7 días, excepto si hay tos, porque en ese caso se puede prolongar más tiempo. Las posibles complicaciones bacterianas pueden afectar al oído medio (otitis con dolor de oído), los bronquios (bronquitis con tos y expectoración) o los senos paranasales (sinusitis con rinorrea mucopurulenta, obstrucción nasal, fiebre y molestias en la cara). Cuando existe la posibilidad de que haya estas infecciones bacterianas añadidas, el médico debe establecer el diagnóstico para administrar el tratamiento adecuado.
El tratamiento de la rinitis aguda vírica es sintomático, orientado a reducir los síntomas. Se utilizan medidas como: lavados nasales con suero fisiológico, aumento de la ingesta de líquidos y reposo moderado, gargarismos de tomillo. También se puede recurrir a medicamentos antiinflamatorios, antihistamínicos, antitusígenos, vasoconstrictores nasales que durante unos pocos días (entre 3 y 5) pueden ayudar a reducir los síntomas. Los antibióticos no son eficaces y no se deben tomar excepto si hay una sobreinfección bacteriana y los prescribe el médico.
Hay que diferenciar adecuadamente esta afección de la gripe. Pensemos que una persona puede haber contraído una gripe cuando estamos en época gripal, presenta fiebre de más de 38 ºC y tiene síntomas como: escalofríos, dolor de cabeza o dolor ocular, dolores musculares, malestar general o falta de apetito, dolor en la garganta y nueva tos irritativa o aumentada (véase más adelante la gripe).
Faringitis o faringoamigdalitis
Suelen causarlas virus. También pueden producirlas bacterias. Los síntomas más frecuentes son: dolor al tragar, enrojecimiento faríngeo y febrícula. El tratamiento se orienta a reducir los síntomas, con gargarismos de tomillo y reposo moderado. También se pueden utilizar analgésicos y antiinflamatorios para tratar el dolor y la fiebre. Si hay fiebre alta de 38 ºC o más y placas de pus en la faringe, un médico debe establecer el diagnóstico. En caso de que se trate de una infección bacteriana, se prescribirán antibióticos.
Infecciones de vías respiratorias bajas
A diferencia de las afecciones anteriores, estas a menudo son producidas por bacterias. Pueden afectar a personas con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) y agrava los síntomas que presentan estos pacientes, empeorando la tos y la expectoración, que se vuelve amarilla verdosa.
Bronquitis aguda
Puede ser causada por virus o por bacterias. Los síntomas más frecuentes: tos, expectoración, dolor torácico y febrícula. El tratamiento incluye medicamentos antitérmicos, antitusígenos y broncodilatadores cuando hay obstrucción bronquial. La conveniencia de administrar tratamiento con antibióticos debe decidirla, en cada caso, un médico.
Neumonía
La causa una infección, normalmente bacteriana, de los pulmones. La infección más frecuente es la causada por el neumococo. Entre las personas de 65 años y más, ocupa el cuarto lugar entre los motivos principales de ingreso en el hospital. Los síntomas más frecuentes son: fiebre alta de inicio súbito, dolor torácico al respirar y tos con expectoración amarilla verdosa. El diagnóstico lo establecerá el médico a partir de la auscultación respiratoria y de una radiografía.
En personas mayores, a veces los síntomas no son tan claros y pueden presentarse neumonías solo con cambios en el nivel de conciencia (cuadro confusional agudo) o con empeoramiento del estado general. Por ello, en estos casos siempre habrá que consultar al médico.
El tratamiento de la neumonía se hace con antibióticos y bajo supervisión médica. A veces se requiere ingreso hospitalario.
A las personas de 65 años y más se les recomienda la vacunación por neumococo. Es una vacuna que se administra en una sola dosis.
La gripe
Es una enfermedad respiratoria infecciosa causada por el virus influenza.
Hay tres tipos de virus gripales, que se encuentran en constante evolución:
El A provoca las epidemias de gripe estacional. Circula entre las personas y entre numerosos animales, como las aves acuáticas o domésticas, los caballos, los cerdos y, incluso, ocasionalmente, en mamíferos acuáticos salvajes, como la foca o la ballena. Este virus gripales tipo A incluyen cuatro subtipos, pero solo hay dos que actualmente circulen entre las personas y que provoquen la gripe estacional.
El B provoca las epidemias de gripe estacional. Afecta solo a las personas.
El C provoca infecciones más benignas que no provocan epidemias.
La gripe se contagia por vía aérea al inhalar gotitas provenientes de tos o estornudos de enfermos y por contacto con objetos contaminados.
Los síntomas más frecuentes aparecen entre 1 y 3 días después del contacto con el virus y son: fiebre alta de más de 38 ºC, escalofríos, dolores musculares en las extremidades, dolor de cabeza, astenia, postración. Puede haber también tos seca o dolor de garganta. Normalmente, los síntomas desaparecen en 6 o 7 días.
El tratamiento consiste en tratar los síntomas. Hay que asegurar que se mantenga una buena hidratación bebiendo abundantemente y haciendo reposo. Se utilizan antitérmicos y analgésicos para bajar la fiebre y calmar el dolor. Los antibióticos no son eficaces y solo se han de administrar bajo prescripción médica y si se complica con una infección bacteriana.
Por lo tanto, para reducir el contagio en el entorno más inmediato, es necesario lavarse las manos con frecuencia. Y evitar el contacto con objetos que hayan estado en contacto con la saliva del enfermo (vasos, platos, cubiertos, pañuelos…) y ventilar bien los locales y las habitaciones.
La prevención se hace con la vacuna de la gripe, que se administra una vez al año entre los meses de octubre y noviembre. Cada año, la vacuna lleva las cepas de virus más adecuada para ese año, ya que el virus de la gripe cambia o muta con frecuencia. La vacuna se recomienda a todas las personas de 60 años y más o a las personas con enfermedades crónicas, sobre todo respiratorias, pero también a enfermos con enfermedad crónica cardíaca, renal o hepática, inmunológica, y también a aquellos con diabetes o con cáncer.
