• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
Hi ha una edat per deixar de conduir?

Hi ha una edat per deixar de conduir?

L’any 2050, prop del 28% de la població europea tindrà 65 anys o més. D’aquesta franja de població, el grup que creixerà més és el de 75 anys endavant. L’augment de l’esperança de vida està associat a un augment del percentatge de persones grans amb el permís de conduir actiu, de manera que s’estima que el 2030 un de cada quatre conductors a Europa serà una persona de 65 anys o més.

 

Tot i que les persones grans són, en general, prudents i expertes al volant i solen adoptar per si mateixes mesures compensatòries quan perceben que les seves capacitats no estan al cent per cent, també és cert que el fet d’envellir comporta un cert declivi de les habilitats físiques, perceptives i cognitives associades a la conducció. Actualment, un de cada cinc morts en accident de trànsit a Europa és una persona de 65 anys o més, i el risc de mort en accident de trànsit de les persones de 74 anys o més és quatre vegades més gran que el de la mitjana de la població.

 

L’envelliment global de la població conductora posa sobre la taula un debat social recurrent sobre si caldria limitar la conducció a partir d’una edat determinada, sobretot quan es publiquen casos aïllats i esporàdics de persones grans infractores que han posat en risc la seva vida i la de terceres persones.

 

La resposta és que no, que l’edat per si sola no determina les capacitats i les habilitats psicocognitives que les persones tenim per conduir. Certament, l’envelliment, amb més èmfasi a partir dels 75 anys, comporta una minva de capacitats psicofísiques. La vista, l’oïda, l’atenció, la memòria, la coordinació ull-mà, la reacció i l’anticipació, les funcions executives que permeten prendre decisions complexes enfront de situacions inesperades, i l’agilitat física i mental disminueixen com un fet inherent al procés de l’envelliment. Això no obstant, les pèrdues cognitives, o certes malalties neurodegeneratives o demències amb afectació directa sobre les capacitats per conduir, poden produir-se a edats molt més joves, fins i tot abans dels 60 anys.

 

Així doncs, hi ha persones grans de 75 anys o més perfectament capaces de conduir amb salut i seguretat i, en canvi, també hi ha adults de 50 anys amb clares limitacions psicofísiques per conduir; i a la inversa. De la mateixa manera que hi ha persones molt ben dotades per a la conducció, de joves i en totes les etapes de la vida, i d’altres que, de ben joves, no tenen gaires capacitats i habilitats per conduir.

 

Alhora, amb l’augment de l’esperança de vida i l’augment de la prevalença de les comorbiditats, hi ha una certa praxi en el sector sanitari per la qual es prescriuen més medicaments com més gran és l’edat. Aquesta polimedicació, si no se n’han explicat bé els efectes secundaris als pacients receptors, suposa també un risc d’accident de trànsit entre les persones grans conductores, juntament amb els trastorns del son.

 

El que cal, en tot cas, és disposar de les eines i els recursos necessaris per prevenir i, si és oportú, autoavaluar, sols o amb els nostres familiars propers, les nostres habilitats psicofísiques i prendre les decisions i les mesures oportunes sobre la nostra mobilitat, obrant en conseqüència.

 

El web Salut i Conducció, eines per a una mobilitat activa, segura i saludable (www.saluticonduccio.cat) és un entorn web pioner a Europa, elaborat pel RACC amb el suport de la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA), amb informació, consells i recursos per a una presa de decisió responsable sobre la mobilitat i la seguretat viària.

 

Basat en el principi de la responsabilitat activa, el web està estructurat en tres grans àrees: una dedicada a la persona gran conductora; una altra dedicada als familiars i les persones properes a la persona gran conductora; i una tercera dedicada als professionals de la salut o de l’àmbit de la psicologia que estan en contacte amb conductors sènior, ja sigui als centres d’atenció primària o als centres de reconeixement on es fa la renovació del permís de conduir.

 

En l’apartat dedicat als canvis cognitius i perceptius, l’usuari trobarà explicacions sobre els principals problemes de la vista i l’oïda, i també una definició de les habilitats cognitives associades a la conducció, com l’atenció, la memòria, les habilitats visuoespacials, les habilitats visuomotores i les funcions executives. Aquest apartat remet a l’Autotest, que és una bateria d’exercicis o jocs en línia de totes aquestes habilitats perceptives i cognitives; un cop finalitzat, s’hi mostra el resultat personalitzat en funció de les habilitats demostrades.

 

Aquesta eina en línia es complementa amb informació i consells sobre com poden afectar la conducció certs medicaments –és ben sabut que els antidepressius, els ansiolítics i altres medicaments poden produir somnolència– i sobre la importància del son, del qual mostra els principals trastorns i els seus desencadenants, com el consum d’alcohol, entre d’altres.

 

El web es completa amb un apartat dedicat a les famílies i un altre dedicat als professionals. Hi ha famílies, principalment fills o filles de pares o mares de més de 75 anys, que estan preocupades per la seguretat viària de les seves persones grans. En aquest apartat, trobaran recursos per abordar el tema amb assertivitat, amb respecte i amb la proposició d’alternatives vàlides per garantir la mobilitat de la gent gran. 

 

L’àrea dedicada als professionals de la salut i la mobilitat dona informació vàlida per guiar el procés de presa de decisions sobre la mobilitat i la seguretat viària dels pacients. És especialment útil la Guia bàsica de psicofarmacologia per a psicòlegs i psicòlogues en centres de reconeixement que ha elaborat la secció de psicologia del trànsit i de la seguretat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i que conté els conceptes bàsics de psicofarmacologia que cal tenir en compte en les avaluacions que realitzen, així com els llistats de medicaments que poden fer que les persones que els prenen siguin objecte de consideracions especials, restriccions i/o denegacions de renovació del permís de conduir.

 

Conduir és un dret i un acte d’autonomia i llibertat individual, però la mobilitat és, alhora, una activitat social que requereix salut psicofísica, seguretat i responsabilitat, tant del conductor mateix com del seu entorn familiar i de salut més proper. La presa de consciència sobre les possibles limitacions o canvis a l’hora de moure’s, juntament amb la cerca d’alternatives, si escau, és un exercici col·lectiu i que cal fer a totes les edats, amb un èmfasi especial a partir dels 75 anys. Si els vehicles han de passar a partir d’un cert moment la ITV, sembla raonable pensar que els conductors i les conductores també hagin de fer-se, de forma voluntària i responsable, la seva pròpia inspecció de salut i seguretat.

 

Carme Gibert

Responsable de Programes

Fundació RACC

En 2050, cerca del 28% de la población europea tendrá 65 años o más. De esta franja de población, el grupo que crecerá más es el de 75 años en adelante. El aumento de la esperanza de vida está asociado a un aumento del porcentaje de personas mayores con el permiso de conducir activo, por lo que se estima que en 2030 uno de cada cuatro conductores en Europa será una persona de 65 años o más .

Aunque las personas mayores son, en general, prudentes y expertas al volante y suelen adoptar por sí mismas medidas compensatorias cuando perciben que sus capacidades no están al cien por cien, también es cierto que el hecho de envejecer conlleva un cierto declive de las habilidades físicas, perceptivas y cognitivas asociadas a la conducción. Actualmente, uno de cada cinco muertes en accidente de tráfico en Europa es una persona de 65 años o más, y el riesgo de muerte en accidente de tráfico de las personas de 74 años o más es cuatro veces mayor que el de la media de la población.

El envejecimiento global de la población conductora pone sobre la mesa un debate social recurrente sobre si habría que limitar la conducción a partir de una edad determinada, sobre todo cuando se publican casos aislados y esporádicos de personas mayores infractoras que han puesto en riesgo su vida y la de terceras personas.

La respuesta es que no, que la edad por sí sola no determina las capacidades y las habilidades psicocognitives que las personas tenemos para conducir. Ciertamente, el envejecimiento, con más énfasis a partir de los 75 años, conlleva una merma de capacidades psicofísicas. La vista, el oído, la atención, la memoria, la coordinación ojo-mano, la reacción y la anticipación, las funciones ejecutivas que permiten tomar decisiones complejas frente a situaciones inesperadas, y la agilidad física y mental disminuyen como un hecho inherente al proceso del envejecimiento. No obstante, las pérdidas cognitivas, o ciertas enfermedades neurodegenerativas o demencias con afectación directa sobre las capacidades para conducir, pueden producirse a edades mucho más jóvenes, incluso antes de los 60 años.

Así pues, hay personas mayores de 75 años o más perfectamente capaces de conducir con salud y seguridad y, en cambio, también hay adultos de 50 años con claras limitaciones psicofísicas para conducir; ya la inversa. Del mismo modo que hay personas muy bien dotadas para la conducción, de jóvenes y en todas las etapas de la vida, y otros que, muy jóvenes, no tienen muchas capacidades y habilidades para conducir.

Asimismo, con el aumento de la esperanza de vida y el aumento de la prevalencia de las comorbilidades, hay una cierta praxis en el sector sanitario por la que se prescriben más medicamentos cuanto mayor es la edad. Esta polimedicación, si no se han explicado bien los efectos secundarios a los pacientes receptores, supone también un riesgo de accidente de tráfico entre las personas mayores conductoras, junto con los trastornos del sueño.

Lo que hay, en todo caso, es disponer de las herramientas y los recursos necesarios para prevenir y, si es oportuno, autoevaluarse, solos o con nuestros familiares cercanos, nuestras habilidades psicofísicas y tomar las decisiones y las medidas oportunas sobre nuestra movilidad, obrando en consecuencia.

La web  Salud y Conducción, herramientas para una movilidad activa, segura y saludable  ( www.saluticonduccio.cat ) es un entorno web pionero en Europa, elaborado por el  RACC  con el apoyo de la  Federación Internacional del Automóvil  (FIA), con información, consejos y recursos para una toma de decisión responsable sobre la movilidad y la seguridad vial.

Basado en el principio de la responsabilidad activa, la web está estructurado en tres grandes áreas: una dedicada a la persona mayor conductora; otra dedicada a los familiares y las personas cercanas a la persona mayor conductora; y una tercera dedicada a los profesionales de la salud o del ámbito de la psicología que están en contacto con conductores senior, ya sea en los centros de atención primaria o en los centros de reconocimiento donde se hace la renovación del permiso de conducir.

En el apartado dedicado a los cambios cognitivos y perceptivos, el usuario encontrará explicaciones sobre los principales problemas de la vista y el oído, y también una definición de las habilidades cognitivas asociadas a la conducción, como la atención, la memoria, las habilidades visuoespaciales, las habilidades visuomotor y las funciones ejecutivas. Este apartado remite al Autotest , que es una batería de ejercicios o juegos en línea de todas estas habilidades perceptivas y cognitivas; una vez finalizado, se muestra el resultado personalizado en función de las habilidades demostradas.

Esta herramienta en línea se complementa con información y consejos sobre cómo pueden afectar a la conducción ciertos medicamentos -es bien sabido que los antidepresivos, los ansiolíticos y otros medicamentos pueden producir somnolència- y sobre la importancia del sueño, del que muestra los principales trastornos y los sus desencadenantes, como el consumo de alcohol, entre otros.

La web se completa con un apartado dedicado a las familias y otro dedicado a los profesionales. Hay familias, principalmente hijos o hijas de padres o madres de más de 75 años, que están preocupadas por la seguridad vial de sus mayores. En este apartado, encontrarán recursos para abordar el tema con asertividad, con respeto y con la proposición de alternativas válidas para garantizar la movilidad de las personas mayores. 

El área dedicada a los profesionales de la salud y la movilidad mujer información válida para guiar el proceso de toma de decisiones sobre la movilidad y la seguridad vial de los pacientes. Es especialmente útil la  Guía básica de psicofarmacología para psicólogos y psicólogas en centros de reconocimiento  que ha elaborado la sección de psicología del tráfico y de la seguridad del  Colegio Oficial de Psicología de Cataluña  y que contiene los conceptos básicos de psicofarmacología tener en cuenta en las evaluaciones que realizan, así como los listados de medicamentos que pueden hacer que las personas que los toman sean objeto de consideraciones especiales, restricciones y / o denegaciones de renovación del permiso de conducir.

Conducir es un derecho y un acto de autonomía y libertad individual, pero la movilidad es, al mismo tiempo, una actividad social que requiere salud psicofísica, seguridad y responsabilidad, tanto del conductor como de su entorno familiar y de salud más cercano. La toma de conciencia sobre las posibles limitaciones o cambios a la hora de moverse, junto con la búsqueda de alternativas, en su caso, es un ejercicio colectivo y que hay que hacer todas las edades, con un énfasis especial a partir de los 75 años. Si los vehículos tienen que pasar a partir de un cierto momento la ITV, parece razonable pensar que los conductores y las conductoras también deban hacerse, de forma voluntaria y responsable, su propia inspección de salud y seguridad.

Carmen Gibert

Responsable de Programas

Fundación RACC