Els serveis sociosanitaris a Catalunya
Els serveis sociosanitaris es varen posar en marxa a Catalunya a partir de l’any 1986. Es tracta d’un conjunt de recursos de la xarxa pública per a l’atenció a persones grans amb malalties cròniques i/o dependència i per a l’atenció a les persones amb malalties en situació terminal. Els més coneguts d’aquests recursos són els centres sociosanitaris, amb les unitats de convalescència, de cures pal·liatives i de llarga estada. També és molt conegut el Programa d’atenció domiciliària - equips de suport (PADES): es tracta d’equips d’atenció domiciliària interdisciplinaris distribuïts per tota la geografia catalana.
L’augment de l’esperança de vida és un avenç molt important per a la nostra societat, i obliga l’atenció sanitària a d’adaptar els seus serveis a les necessitats de la població. Podem veure que les persones grans tenen malalties que són més específiques o relacionades amb l’envelliment i, alhora, poden tenir més malalties cròniques de manera simultània. Hem de tenir en compte que hi ha moltes malalties la recuperació de les quals és més lenta en una persona gran que una altra de més jove. És freqüent que, després d’un ingrés hospitalari per malalties com ara un ictus o una fractura de maluc, les persones grans necessitin un ingrés per fer rehabilitació, o que els diagnosticats d’una malaltia d’Alzheimer tinguin diverses complicacions que obliguin a ingressar-los en un centre específic. També hi ha persones amb malalties en situació avançada que necessiten un ingrés perquè un equip especialitzat controli millor la seva simptomatologia.
Durant aquests anys, s’ha desenvolupat una xarxa de recursos sociosanitaris que ha permès prestar l’atenció, quan s’ha necessitat aquest tipus d’assistència. Aquesta xarxa de serveis ha estat pionera i reconeguda com la més avançada en comparació de la resta de comunitats autònomes. Per fer-nos una idea de la seva magnitud, durant l’any 2014 els 100 centres sociosanitaris de Catalunya van atendre més de 50.000 persones i els 78 equips PADES, unes 14.000 persones.
Podem dir que avui l’atenció sociosanitària a Catalunya està considerada com una xarxa pública especialitzada en geriatria i cures pal·liatives amb recursos que actuen en diferents àmbits assistencials i que van des del domicili fins als recursos d’hospitalització sociosanitària. Els professionals de la xarxa tenen una gran experiència i un alt grau de motivació per a aquest tipus d’atenció, amb un model integral i de treball en equip interdisciplinari. A més, la satisfacció d’usuaris i famílies ha estat una constant des que va començar la seva activitat.
Durant aquests darrers anys, els sistemes sanitaris, també el sistema sanitari català, estan desenvolupant transformacions per adaptar-se als nous canvis demogràfics i orientar el sistema a l’atenció de persones amb malalties cròniques, atesa la seva alta prevalença com a conseqüència dels canvis demogràfics. Sens dubte, la xarxa sociosanitària ja va néixer en part amb aquesta orientació i, en aquest sentit, s’ha consolidat un model d’avaluació integral i de treball en equip i una expertesa que són imprescindibles en aquesta adaptació que el sistema sanitari necessita davant dels canvis demogràfics.
Lectura aconsellada:
Los servicios sociosanitarios se pusieron en marcha en Cataluña a partir del año 1986. Se trata de un conjunto de recursos de la red pública para la atención a personas mayores con enfermedades crónicas y / o dependencia y para el atención a las personas con enfermedades en situación terminal. Los más conocidos de estos recursos son los centros sociosanitarios, con las unidades de convalecencia, de cuidados paliativos y de larga estancia. También es muy conocido el Programa de atención domiciliaria – equipos de apoyo (PADES): se trata de equipos de atención domiciliaria interdisciplinarios distribuidos por toda la geografía catalana.
El aumento de la esperanza de vida es un avance muy importante para nuestra sociedad, y obliga a la atención sanitaria a adaptar sus servicios a las necesidades de la población. Podemos ver que las personas mayores tienen enfermedades que son más específicas o relacionadas con el envejecimiento y, al mismo tiempo, pueden tener más enfermedades crónicas de manera simultánea. Debemos tener en cuenta que hay muchas enfermedades la recuperación de las cuales es más lenta en una persona mayor que otra más joven. Es frecuente que, tras un ingreso hospitalario por enfermedades como un ictus o una fractura de cadera, las personas mayores necesiten un ingreso para hacer rehabilitación, o que los diagnosticados de una enfermedad de Alzheimer tengan diversas complicaciones que obliguen a ingresar -los en un centro específico.
Durante estos años, se ha desarrollado una red de recursos sociosanitarios que ha permitido prestar la atención, cuando se ha necesitado este tipo de asistencia. Esta red de servicios ha sido pionera y reconocida como la más avanzada en comparación con el resto de comunidades autónomas. Para hacernos una idea de su magnitud, durante el año 2014 los 100 centros sociosanitarios de Cataluña atendieron más de 50.000 personas y los 78 equipos PADES, unas 14.000 personas.
Podemos decir que hoy la atención sociosanitaria en Cataluña está considerada como una red pública especializada en geriatría y cuidados paliativos con recursos que actúan en diferentes ámbitos asistenciales y que van desde el domicilio hasta los recursos de hospitalización socio. Los profesionales de la red tienen una gran experiencia y un alto grado de motivación para este tipo de atención, con un modelo integral y de trabajo en equipo interdisciplinario. Además, la satisfacción de usuarios y familias ha sido una constante desde que comenzó su actividad.
Durante estos últimos años, los sistemas sanitarios, también el sistema sanitario catalán, están desarrollando transformaciones para adaptarse a los nuevos cambios demográficos y orientar el sistema a la atención de personas con enfermedades crónicas, dada su alta prevalencia como consecuencia de los cambios demográficos. Sin duda, la red sociosanitaria ya nació en parte con esta orientación y, en este sentido, se ha consolidado un modelo de evaluación integral y de trabajo en equipo y una experiencia que son imprescindibles en esta adaptación que el sistema sanitario necesita ante los cambios demográficos.
Lectura aconsejada:
