• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
Els maltractaments a les persones grans

Els maltractaments a les persones grans

Dra. C. Mercè Tabueña
Professora Titular
Universitat de Barcelona


Des de l’any 2006 es ve commemorant el dia 15 de juny com el “Dia Mundial per a la Prevenció dels Abusos i Maltractaments a les Persones Grans (MPG)”. L’Organització Mundial de la Salut (OMS-2002) afirma que és aquesta una de les formes de violència més oculta, la més silenciada, la menys estudiada i, per tant, la més desconeguda, detectada i tractada.

Desconeixem les dimensions exactes del fenomen, així com la seva etiologia, ja que respon a situacions complexes generades pel seu caràcter multifactorial. Les raons per les quals es fan aquestes afirmacions són molt diverses. No obstant això, podem destacar, entre totes elles: l’existència d’un entorn de silenci, d’ignorància i la vulnerabilitat que envolta les persones grans en situació de patir el maltractament. Les persones grans no solen comunicar ni tampoc denunciar els maltractes que pateixen. Tenen moltes pors: por de perdre els  afectes familiars o d’amistat; por que els seus relats no siguin creguts; por de ser internats o abandonats o, al contrari, de ser donats de baixa dels centres on ocupen plaça; por de ser humiliats, castigats o de patir represàlies. Tenen poca o nul•la confiança en el procés de notificació: la manca d’informació de com i on fer-ho; escassa capacitat cognitiva per poder expressar-se. Entre d’altres, són aspectes relacionats amb la pròpia víctima, la persona gran, que ens poden explicar el silenci i l’ocultació real d’aquest problema. 
Cal considerar també el silenci provinent dels professionals i de la societat en general. En una societat com la nostra, amb ocasionals comportaments que podem caracteritzar de demagogs, el fet de silenciar situacions de maltractament contribueix a mantenir i generar models d’atenció que són inadequats. 
Hi ha resistències a reconèixer el fenomen perquè hi ha una negació del problema per part de l’entorn. Se sol minimitzar la queixa de la víctima i es creu que el que passa a la família és una qüestió privada. La ignorància, el fet de pensar que no interessen els conflictes i que el procediment d’una denúncia és complex, llarg i amb un final desconegut, impedeixen que les situacions d’abús i violència tinguin el tractament adient.

Però de què estem parlant exactament? El concepte de maltractament inclou violència (agressió i ús de la força), abús (de poder i de confiança) i comprèn les situacions en què una persona gran pateix les conseqüències de l’omissió en la recepció dels ajuts bàsics necessaris (menjar, vestir..) i la negació dels seus drets (decidir...). 
Les diverses formes com es poden manifestar els maltractaments s’agrupen en tipologies que no s’exclouen entre si. Poden ser maltractaments físics, psíquics o emocionals, sexuals, econòmics i/o financers, per negligència, abandó i vulneració de drets. L’informe “Veus  absents (OMS-2002)” posa al descobert que la manca de respecte i la pèrdua de la dignitat són les formes més doloroses de maltractament segons les persones grans que van participar en l’estudi internacional. 
Totes aquestes formes poden tenir lloc en diferents àmbits, com el familiar i/o domiciliari, l’institucional (hospitals, residències, centres de dia, i altres), l’estructural o social (assetjament immobiliari) i el burocràtic/administratiu (manca de serveis i estructures per tractar aquest fenomen amb l’especificitat que li correspon).

Detectar i denunciar els maltractaments depèn de la conscienciació, del coneixement i, també, de la comprensió, tant col•lectiva com individual, que es té del problema. Són situacions originades pel tipus de societat en què vivim i, per tant, les solucions han de sorgir de la implicació del conjunt de la societat. Necessitem una societat per a totes les edats, que sigui inclusiva i que posi l’accent en la participació, la realització, la independència, la cura i la dignitat per a tothom

Fem una crida per a la sensibilització de tota la societat i, en especial, dels responsables de la Política Social del nostre país en pro de les persones grans que en aquests moments es veuen immerses en situacions de violència o abús, en definitiva, de maltractament, i que per motius molt diversos no poden fer-nos arribar el seu crit i petició d’ajut.

Dra. C. Mercè Tabueña
Profesora Titular
Universidad de Barcelona

Desde el año 2006 se viene conmemorando el día 15 de junio como el “Día Mundial para la Prevención de los Abusos y Maltrato a las Personas Mayores (MPG)”. La Organización Mundial de la Salud (OMS-2002) afirma que es ésta una de las formas de violencia más oculta, la más silenciada, la menos estudiada y, por tanto, la más desconocida, detectada y tratada.

Desconocemos las dimensiones exactas del fenómeno, así como su etiología, ya que responde a situaciones complejas generadas por su carácter multifactorial. Las razones por las que se hacen estas afirmaciones son muy diversas. Sin embargo, podemos destacar, entre todas ellas: la existencia de un entorno de silencio, de ignorancia y la vulnerabilidad que rodea a las personas mayores en situación de sufrir el maltrato. Las personas mayores no suelen comunicarse ni tampoco denunciar los maltratos que sufren. Tienen muchos miedos: miedo a perder los afectos familiares o de amistad; miedo de que sus relatos no sean creídos; miedo a ser internados o abandonados o, al contrario, de ser dados de baja de los centros donde ocupan plaza; miedo a ser humillados, castigados o de sufrir represalias. Tienen poca o nula • la confianza en el proceso de notificación: la falta de información de cómo y dónde hacerlo; escasa capacidad cognitiva para poder expresarse. Entre otros, son aspectos relacionados con la propia víctima, la persona mayor, que nos pueden explicar el silencio y la ocultación real de este problema. 
Hay que considerar también el silencio proveniente de los profesionales y de la sociedad en general. En una sociedad como la nuestra, con ocasionales comportamientos que podemos caracterizar de demagogos, el hecho de silenciar situaciones de maltrato contribuye a mantener y generar modelos de atención que son inadecuados. 
Hay resistencias a reconocer el fenómeno porque hay una negación del problema por parte del entorno. Se suele minimizar la queja de la víctima y se cree que lo que pasa en la familia es una cuestión privada. La ignorancia, el hecho de pensar que no interesan los conflictos y que el procedimiento de una denuncia es complejo, largo y con un final desconocido, impiden que las situaciones de abuso y violencia tengan el tratamiento adecuado.

Pero de qué estamos hablando exactamente? El concepto de maltrato incluye violencia (agresión y uso de la fuerza), abuso (de poder y de confianza) y comprende las situaciones en que una persona mayor sufre las consecuencias de la omisión en la recepción de las ayudas básicos necesarios (comer, vestirse ..) y la negación de sus derechos (decidir …). 
Las diversas formas como se pueden manifestar los malos tratos se agrupan en tipologías que no se excluyen entre sí. Pueden ser malos tratos físicos, psíquicos o emocionales, sexuales, económicos y / o financieros, por negligencia, abandono y vulneración de derechos. El informe “Voces ausentes (OMS-2002)” pone al descubierto que la falta de respeto y la pérdida de la dignidad son las formas más dolorosas de maltrato según las personas mayores que participaron en el estudio internacional. 
Todas estas formas pueden tener lugar en diferentes ámbitos, como el familiar y / o domiciliario, el institucional (hospitales, residencias, centros de día, y otros), la estructural o social (acoso inmobiliario) y el burocrático / administrativo (falta de servicios y estructuras para tratar este fenómeno con la especificidad que le corresponde).

Detectar y denunciar los malos tratos depende de la concienciación, del conocimiento y, también, de la comprensión, tanto col • lectiva como individual, que se tiene del problema. Son situaciones originadas por el tipo de sociedad en que vivimos y, por tanto, las soluciones deben surgir de la implicación del conjunto de la sociedad. Necesitamos una sociedad para todas las edades, que sea inclusiva y que haga hincapié en la participación, la realización, la independencia, el cuidado y la dignidad para todos

Llamamos para la sensibilización de toda la sociedad y, en especial, de los responsables de la Política Social de nuestro país en pro de las personas mayores que en estos momentos se ven inmersas en situaciones de violencia o abuso, en definitiva, de maltrato , y que por motivos muy diversos no pueden hacernos llegar su grito y petición de ayuda.