• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
El compromís social que aporten les persones grans

El compromís social que aporten les persones grans

Mario Cugat i Leseurs

President de FATEC (Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya)

 Quan una persona es jubila i passa a ser pensionista, les legislacions vigents l’impedeixen qualsevol activitat laboral i la percepció del salari corresponent. És lògic, atès que ja queda compensat per la pensió. Solament pot rebre algun ingrés econòmic si fa conferències, si assisteix a reunions que tinguin previst pagar dietes i poca cosa més.

Això vol dir que només es pot dedicar, de manera gratuïta, al voluntariat de tota mena, si bé es pot rescabalar de les despeses que aquesta activitat li comporti, sempre que l’entitat en la qual actua ho pugui fer.

Com a conseqüència, i sigui quina sigui la seva acció de voluntari, des del simple lleure organitzat fins a la prestació de serveis socials, retorna capital i valor social a la seva comunitat generosament, i la societat se n’aprofita de manera gratuïta.

Les persones, de totes les edats, que es dediquen a qualsevol mena de voluntariat ho fan des d’una vocació personal de tipus religiós; per conviccions ideològiques, polítiques o de solidaritat; des del coneixement de determinada mancança i el neguit de resoldre-la; pel gust de participar en determinades activitats que li són atractives; per estar ocupat i distreure’s, etc. I a la fi, poques són les persones dedicades a aquest tipus d’activitats, d’altra banda diverses i variadíssimes.

S’observa que el jovent és capaç de dedicar temps, esforç i sacrifici per actuar com a voluntari gratuïtament enfront de fets i situacions bàsicament d’emergència, a casa o a fora, però sempre a temps determinat i sense admetre-hi una vinculació permanent, al contrari de la persona més gran, en general més disposada a aquest lligam a llarg termini.

Les dades i l’experiència ens diuen que totes les campanyes, jornades anuals, falques radiofòniques, anuncis, etc., dedicats a captar voluntaris donen un profit mínim. I en el cas de les persones grans, específicament, la majoria de les que estan vinculades a casals, ateneus i altres entitats diverses només cerquen distracció i lleure, sense aportació de valor social.

Entenem que, sobretot a partir de la dècada de 2040, la societat catalana, l’espanyola i, probablement, l’europea es trobaran, amb gran seguretat, amb cinc circumstancies destacades: 

  • Un nombre de ciutadans més grans de 65 anys de l’ordre dels dos milions i mig a Catalunya i dels tretze milions a tot l’Estat, la majoria pensionistes, amb una esperança de vida restant certa de prop de vint anys, amb bona salut, actius, molt culturitzats, ben preparats professionalment i amb un esperit dinàmic, a qui no es podrà tenir aparcats sense fer res i a qui caldrà donar sortida sociològica per tal de mantenir una bona salut mental individual i col·lectiva.
  • Ciutadans que hauran generat dret a pensió de jubilació o d’altres i a la prestació dels serveis socials vigents, i tot això haurà de ser cobert i atès per la societat del moment.
  • En una societat hedonista com és l’europea, la gent demanarà cada vegada més i més serveis i prestacions socials, sanitàries, culturals i de tota mena, però les limitacions pressupostàries, derivades de la dificultat d’incrementar la pressió fiscal, faran que aquestes demandes no puguin ser ateses per insuficiència econòmica de les administracions públiques.
  • L’alta quantitat de jubilats, junt amb la dificultat d’increment fiscal, farà que les pensions del futur hagin de basar-se en la cotització de tota la vida laboral i altres mesures complementàries per mantenir la sostenibilitat del sistema. Això vol dir que les pensions seran, en percentatge, inferiors a les actuals i més insuficients encara.
  • En conseqüència, es previsible una tensió social derivada, per una banda, de jubilats insatisfets del seu nivell econòmic i, per l’altra, d’una ciutadania amb necessitats i demandes antigues i noves, la qual cosa obligarà a trobar solucions imaginatives per tal d’atendre-les i rebaixar la pressió social.
  • S’entén que hi ha un lloc de treball quan es donen dues premisses:

  1. Una necessitat, una activitat, un servei, una obra, etc., que la societat demanda a traves de la indústria, el comerç o els serveis.
  2. La disponibilitat econòmica per pagar el salari i els complements que origina el fet de destinar una persona a fer la feina demanada.

 Si la segona premissa no és possible, el lloc de treball, en realitat, no ha estat creat i, per tant, no es pot dir que existeixi, però la necessitat, sí.

 Partint, doncs, del fet que hi hauran necessitats socials, però no possibilitats d’atendre-les totes, FATEC presenta una proposta nova, realista i eficaç que podria ajudar a resoldre quatre necessitats: la millora de la capacitat econòmica del jubilat; la utilització del seu valor o capital social al servei de la col·lectivitat; la seva bona salut mental i física individual i col·lectiva; i la resposta i solució a determinades demandes de serveis i prestacions, d’altra manera al descobert.

 Es tractaria de:

  • Enfront d’una necessitat o d’un interès col·lectiu no atendible laboralment i econòmicament, demanar a les persones jubilades adients per a cada cas que, de manera voluntària, en dies i horaris a concretar, més reduïts que la jornada normal, atenguessin aquesta necessitat o prestació del servei, amb alguna forma de compensació d’índole diversa que rebria de qui n’hagués fet l’encàrrec.
  • La iniciativa correspondria a les administracions públiques, les institucions culturals i de serveis socials, l’associacionisme en general, i la iniciativa popular regulada. Es tractaria de crear la figura delvoluntari incentivat, al marge de la seva pensió i sense disminució d’aquesta.

Potser caldria establir un acord entre l’administració competent, la Seguretat Social, patronals i sindicats, i crear la legislació corresponent que en determinats casos ho permetés, sense que afectés la situació del pensionista.

El camp d’activitats de voluntariat és molt ampli; a tall d’exemple, n’esmentem algunes: 

  • Verificació del mobiliari i instal·lacions municipals i béns ciutadans.
  • Presa de dades per a enquestes.
  • Guies de museus, monuments i rutes turístiques culturals.
  • Traçat i senyalització de senderisme històric.
  • Ensenyament, protecció i cura de l’entorn natural.
  • Repoblació forestal.
  • Restauració i reconstrucció de monuments i d’obres d’art.
  • Recuperació i restauració de biblioteques i documents antics.
  • Documentació i cura de la memòria històrica.
  • Recuperació i manteniment de tradicions, balls, folklore i història local.
  • Investigació i documentació sobre tota mena de fets culturals antics.
  • Projectes de recuperació de barris i pobles.
  • Activitats intergeneracionals a les escoles.
  • Recepció, atenció i integració d’immigrants.
  • Inserció social de col·lectius marginats.
  • Culturització i formació professional d’inclusió social.
  • Gestions per a malalts i impedits.
  • Acompanyaments de passeig o a domicili de solitaris i dependents.
  • Manteniment i reparacions domestiques a persones pobres.
  • Companyia hospitalària a malalts.
  • Control de qualitat a hospitals, residències i serveis socials.
  • Assessorament a les administracions públiques.

 

Entenem que, amb les eines de què disposa la societat actualment, socials, fiscals, laborals, de Seguretat Social, amb les legislacions vigents i, en resum, amb l’actual ordenació del país i de les seves estructures, no serà possible resoldre els problemes que s’esdevindran per l’augment importantíssim de persones grans jubilades i pensionistes que s’apropa, inexorablement, en les dècades immediates.

 Caldrà establir un nou contracte social i generacional, pactat entre totes les forces polítiques, culturals, socials i econòmiques, i també els diferents segments d’edat, que pugui fer front a les noves necessitats que la demografia imposarà, entre les quals estarà la de resituar el col·lectiu de persones grans, avui encara emergent, i el rol del qual resta per definir entre tothom, atès que, per primera vegada a la història, adquireix perfil propi en el si de la col·lectivitat.

 I aprofitar la disponibilitat i les capacitats variades de les persones d’edat per tal que, per la via del voluntariat, tot ajudant la societat i els conciutadans, trobin un paper clar i reconegut, estimulant, eficient i productiu que doni lloc a una vida jubilada feliç i atractiva.

 Ha de ser un pacte que es vagi desenvolupant, potser, a poc a poc al llarg dels propers anys, a mesura que es concretin les diferents dades, experiències i informacions, a traves d’un debat progressiu i dinàmic, seriós i compromès, entre totes les parts constitutives d’una societat que vol respondre als nous reptes amb antelació i previsió suficient.

 La proposta que presentem en aquest document formaria part del nou contracte com una resolució més de les moltes que caldrà prendre.

 No és a les generacions actuals de persones grans a qui correspon decidir com ha de ser aquest pacte, ja que els seus coneixements, experiències i informacions són del passat i el que es necessitarà és que ho facin les generacions actives actuals i properes, amb dades i prospectiva fiables i amb capacitat de pactar i decidir els seu propi futur. Però sí que podem proposar-lo, estimular-lo, advertir de la seva imperiosa necessitat i col·laborar-hi, si ens ho demanen, en el que ens sigui possible, per l’interès que tenim de deixar la millor herència i el millor país als nostres successors.

Mario Cugat y Leseurs

Presidente de FATEC (Federación de Asociaciones de Personas Mayores de Cataluña)

 Cuando una persona se jubila y pasa a ser pensionista, las legislaciones vigentes le impiden cualquier actividad laboral y la percepción del salario correspondiente. Es lógico, dado que ya queda compensado por la pensión. Solo puede recibir algún ingreso económico si hace conferencias, si asiste a reuniones que tengan previsto pagar dietas y poco más.

Esto significa que sólo se puede dedicar, de forma gratuita, en el voluntariado de todo tipo, si bien se puede resarcir de los gastos que esta actividad le suponga, siempre que la entidad en la que actúa pueda hacerlo.

Como consecuencia, y sea cual sea su acción de voluntario, desde el simple ocio organizado hasta la prestación de servicios sociales, devuelve capital y valor social en su comunidad generosamente, y la sociedad se aprovecha de manera gratuita.

Las personas, de todas las edades, que se dedican a cualquier tipo de voluntariado lo hacen desde una vocación personal de tipo religioso; por convicciones ideológicas, políticas o de solidaridad; desde el conocimiento de determinada carencia y la desazón de resolverla; por el gusto de participar en determinadas actividades que le son atractivas; por estar ocupado y distraerse, etc. Y al fin, pocas son las personas dedicadas a este tipo de actividades, por otra parte diversas y variadísimas.

Se observa que la juventud es capaz de dedicar tiempo, esfuerzo y sacrificio para actuar como voluntario gratuitamente frente a hechos y situaciones básicamente de emergencia, en casa o fuera, pero siempre a tiempo determinado y sin admitir una vinculación permanente, al contrario de la persona mayor, en general más dispuesta a este vínculo a largo plazo.

Los datos y la experiencia nos dicen que todas las campañas, jornadas anuales, cuñas radiofónicas, anuncios, etc., dedicados a captar voluntarios dan un provecho mínimo. Y en el caso de las personas mayores, específicamente, la mayoría de las que están vinculadas a casales, ateneos y otras entidades diversas sólo buscan distracción y ocio, sin aportación de valor social.

Entendemos que, sobre todo a partir de la década de 2040, la sociedad catalana, la española y, probablemente, la europea se encontrarán, con gran seguridad, con cinco circunstancias destacadas: 

  • Un número de ciudadanos mayores de 65 años del orden de los dos millones y medio en Cataluña y de los trece millones en todo el Estado, la mayoría pensionistas, con una esperanza de vida restante cierta de cerca de veinte años, con buena salud , activos, muy culturizados, bien preparados profesionalmente y con un espíritu dinámico, al que no se podrá tener aparcados sin hacer nada y al que habrá que dar salida sociológica para mantener una buena salud mental individual y colectiva.
  • Ciudadanos que habrán generado derecho a pensión de jubilación o de otros ya la prestación de los servicios sociales vigentes, y todo ello deberá ser cubierto y atendido por la sociedad del momento.
  • En una sociedad hedonista como es la europea, la gente pedirá cada vez más y más servicios y prestaciones sociales, sanitarias, culturales y de todo tipo, pero las limitaciones presupuestarias, derivadas de la dificultad de incrementar la presión fiscal, harán que estas demandas no puedan ser atendidas por insuficiencia económica de las administraciones públicas.
  • La alta cantidad de jubilados, junto con la dificultad de incremento fiscal, hará que las pensiones del futuro tengan que basarse en la cotización de toda la vida laboral y otras medidas complementarias para mantener la sostenibilidad del sistema. Esto quiere decir que las pensiones serán, en porcentaje, inferiores a las actuales y más insuficientes todavía.
  • En consecuencia, es previsible una tensión social derivada, por un lado, de jubilados insatisfechos de su nivel económico y, por otro, de una ciudadanía con necesidades y demandas antiguas y nuevas, lo que obligará a encontrar soluciones imaginativas para de atenderlas y rebajar la presión social.
  • Se entiende que hay un puesto de trabajo cuando se dan dos premisas:
  1. Una necesidad, una actividad, un servicio, una obra, etc., que la sociedad demanda a través de la industria, el comercio o los servicios.
  2. La disponibilidad económica para pagar el salario y los complementos que origina el destinar una persona a hacer el trabajo pedida.

 Si la segunda premisa no es posible, el lugar de trabajo, en realidad, no ha sido creado y, por tanto, no se puede decir que exista, pero la necesidad, sí.

 Partiendo, pues, de que habrá necesidades sociales, pero no posibilidades de atenderlas todas, FATEC presenta una propuesta nueva, realista y eficaz que podría ayudar a resolver cuatro necesidades: la mejora de la capacidad económica del jubilado; la utilización de su valor o capital social al servicio de la colectividad; su buena salud mental y física individual y colectiva; y la respuesta y solución a determinadas demandas de servicios y prestaciones, de otro modo al descubierto.

 Se trataría de:

  • Frente a una necesidad o de un interés colectivo no atendible laboralmente y económicamente, pidió a las personas jubiladas adecuadas para cada caso que, de manera voluntaria, en días y horarios a concretar, más reducidos que la jornada normal, atendieran esta necesidad o prestación del servicio, con alguna forma de compensación de índole diversa que recibiría de quien hubiera hecho el encargo.
  • La iniciativa correspondería a las administraciones públicas, las instituciones culturales y de servicios sociales, el asociacionismo en general, y la iniciativa popular regulada. Se trataría de crear la figura del voluntario incentivado,  al margen de su pensión y sin disminución de ésta.

Quizás habría que establecer un acuerdo entre la administración competente, la Seguridad Social, patronales y sindicatos, y crear la legislación correspondiente que en determinados casos lo permitiera, sin que afectara la situación del pensionista.

El campo de actividades de voluntariado es muy amplio; a modo de ejemplo, mencionamos algunas: 

  • Verificación del mobiliario e instalaciones municipales y bienes ciudadanos.
  • Toma de datos para encuestas.
  • Guías de museos, monumentos y rutas turísticas culturales.
  • Trazado y señalización de senderismo histórico.
  • Enseñanza, protección y cuidado del entorno natural.
  • Repoblación forestal.
  • Restauración y reconstrucción de monumentos y de obras de arte.
  • Recuperación y restauración de bibliotecas y documentos antiguos.
  • Documentación y cuidado de la memoria histórica.
  • Recuperación y mantenimiento de tradiciones, bailes, folclore e historia local.
  • Investigación y documentación sobre todo tipo de hechos culturales antiguos.
  • Proyectos de recuperación de barrios y pueblos.
  • Actividades intergeneracionales en las escuelas.
  • Recepción, atención e integración de inmigrantes.
  • Inserción social de colectivos marginados.
  • Culturización y formación profesional de inclusión social.
  • Gestiones para enfermos e impedidos.
  • Acompañamientos de paseo oa domicilio solitarios y dependientes.
  • Mantenimiento y reparaciones domesticas a personas pobres.
  • Compañía hospitalaria a enfermos.
  • Control de calidad en hospitales, residencias y servicios sociales.
  • Asesoramiento a las administraciones públicas.

Entendemos que, con las herramientas de que dispone la sociedad actualmente, sociales, fiscales, laborales, de Seguridad Social, con las legislaciones vigentes y, en resumen, con la actual ordenación del país y de sus estructuras, no será posible resolver los problemas que tendrán lugar por el aumento importantísimo de personas mayores jubiladas y pensionistas que se acerca inexorablemente en las décadas inmediatas.

 Habrá que establecer un nuevo contrato social y generacional, pactado entre todas las fuerzas políticas, culturales, sociales y económicas, así como los diferentes segmentos de edad, que pueda hacer frente a las nuevas necesidades que la demografía impondrá, entre las que estará la de resituar el colectivo de personas mayores, hoy todavía emergente, y el rol del que queda por definir entre todos, dado que, por primera vez en la historia, adquiere perfil propio en el seno de la colectividad.

 Y aprovechar la disponibilidad y las capacidades variadas de las personas de edad para que, por la vía del voluntariado, ayudando la sociedad y los conciudadanos, encuentren un papel claro y reconocido, estimulante, eficiente y productivo que de lugar a una vida senior feliz y atractiva.

 Debe ser un pacto que se vaya desarrollando, quizás, poco a poco a lo largo de los próximos años, a medida que se concreten los diferentes datos, experiencias e informaciones, a través de un debate progresivo y dinámico, serio y comprometido, entre todas las partes constitutivas de una sociedad que quiere responder a los nuevos retos con antelación y previsión suficiente.

 La propuesta que presentamos en este documento formaría parte del nuevo contrato como una resolución más de las muchas que habrá que tomar.

 No es a las generaciones actuales de personas mayores a las que corresponde decidir cómo debe ser este pacto, ya que sus conocimientos, experiencias e informaciones son del pasado y lo que se necesitará es que lo hagan las generaciones activas actuales y futuras, con datos y prospectiva fiables y con capacidad de pactar y decidir los su propio futuro. Pero sí podemos proponerlo, estimularlo, advirtió de su imperiosa necesidad y colaborar, si nos lo piden, en lo que nos sea posible, por el interés que tenemos de dejar la mejor herencia y el mejor país a nuestros sucesores.