El confinament és una mesura preventiva clau per limitar la propagació de la pandèmia derivada de la COVID-19. Tanmateix, el distanciament físic i social, i no sortir del domicili, pot afectar la salut psicològica de les persones grans, pilar bàsic per tenir una bona qualitat de vida en envellir. A més, cal destacar que les persones mobilitzen tot de recursos per afrontar aquesta situació de la millor manera que poden.
Per aquest motiu, la Fundació Salut i Envelliment de la UAB (FSIE-UAB), dins la iniciativa #GRANRESISTENCIA, va enviar una enquesta en línia a través de les xarxes socials per saber quines experiències i valoracions fan les persones de 65 anys o més sobre els efectes del confinament en la cognició i quins aspectes psicosocials se n’han de subratllar, amb la finalitat de recopilar les estratègies que es posen en pràctica per fer-hi front. D’aquesta manera, es pretén formular recomanacions ajustades que donin suport al col·lectiu de persones grans per encarar noves situacions de confinament. Es van rebre 2010 respostes de tot Catalunya.
Els resultats de l’enquesta en línia assenyalen que el confinament té impactes cognitius, causa malestar emocional i solitud, especialment en determinats perfils de persones grans.
Impactes cognitius del confinament
Un 76 % de les persones que va respondre l’enquesta va tenir dificultats en alguna de les funcions cognitives (orientació, atenció, memòria...) almenys alguna vegada.
Un 11 % de les persones enquestades va informar d’un impacte “sever o greu” en almenys una funció cognitiva.
Es va tenir la percepció que afectava més l’orientació i l’atenció que la memòria.
A partir de 80 anys o més i amb un nivell educatiu baix (sense estudis o exclusivament amb estudis primaris) augmentava el risc d’un impacte “sever o greu” en les funcions cognitives. Ser dona era un factor de risc addicional, perquè tenia un impacte “sever o greu” en la memòria i en la velocitat de processament (més lentitud a l’hora de fer activitats com llegir i escriure).
Impactes del confinament en el malestar emocional
Un 83 % de les persones que va respondre l’enquesta va experimentar freqüentment (sovint, la majoria de les vegades o sempre) malestar emocional (tristesa, por i ansietat).
Un 78 % va sentir freqüentment tristesa per no poder compartir temps amb els éssers estimats.
Ser dona i tenir un nivell educatiu baix augmentava amb freqüència el risc de malestar emocional en la majoria de casos (tristesa per la situació d’aïllament; por que afectés la salut o por de no poder fer front a la situació, si s’allargava en el temps, o bé ansietat per la incertesa de la situació).
Viure sol/a va ser l’únic factor de risc per sentir-se sovint trist/a i no poder compartir temps amb els éssers estimats.
Impactes del confinament en la solitud
Un 49 % de les persones que va respondre l’enquesta s’havia trobat sol, almenys alguna vegada, a causa del confinament. Un 13 % va respondre haver sentit solitud amb freqüència (sovint, la major part del temps o sempre) durant el període de confinament.
Tenir 80 anys o més i un nivell educatiu baix, ser dona i viure sol/a augmentaven sovint el risc de patir solitud.
Es va apuntar que els membres de la família (85 %) van ser els contactes més freqüents durant el confinament, seguits dels amics (52 %). Les persones amb un nivell educatiu alt (estudis universitaris) havien tingut un major nombre de contactes no familiars que les persones amb un nivell educatiu baix.
Les estratègies individuals reportades per fer front als impactes cognitius, al malestar emocional i a la solitud durant el període de confinament són útils per prevenir i pal·liar aquests impactes.
Les recomanacions que s’han formulat pretenen millorar les vivències de les persones grans en cas de nous episodis de confinament, i reforçar-ne els recursos per millorar-ne la salut cognitiva i el benestar emocional i social.
Recomanacions per tenir cura de la salut cognitiva i el benestar emocional i social de les persones grans en cas de nous episodis de confinament*:
*Aquestes recomanacions, que recollim aquí a sota, complementen la necessitat d’estar atents i seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries, d’extremar totes les mesures de prevenció (rentar-se les mans, fer servir màscares, mantenir la distància de seguretat...) i de fomentar els hàbits saludables: no fumar, reduir el consum d’alcohol, seguir una dieta saludable o fer exercici físic.
Caldria crear una zona de confort: seguir rutines amb activitats diàries i significatives i evitar riscos innecessaris.
Convindria seguir uns hàbits saludables pel que fa a l’activitat mental i les relacions socials: és a dir, mantenir activa la ment, descansar i tenir unes rutines del son adequades i fomentar les relacions socials.
Seria bo de gaudir de més temps per fer les coses que agraden i/o reprendre activitats abandonades.
Es recomana de fer activitats significatives (lectura, dibuix, cuina, ball, cursos en línia...).
S’aconsella d’escriure un diari de confinament.
Convindria estar actius a les xarxes socials (tant per establir relacions socials com per fer consultes mèdiques, etc.)
Es recomana d’utilitzar l’enginy i la creativitat per fer coses noves.
Seria bo de gaudir de les petites coses (lliurar-se a la contemplació, veure la sortida de sol cada dia...), valorar les coses essencials i fruir dels moments en silenci.
Caldria fomentar una bona convivència (pau, serenitat...).
Es recomana d’utilitzar tècniques que facin disminuir l’ansietat: exercicis de meditació i de respiració profunda, fer ioga o taitxí, escoltar música relaxant...
S’aconsella d’encarar-ho tot amb sentit de l’humor i riure.
Caldria fomentar la generositat, la solidaritat i fer servei als altres (familiars, amics, coneguts i dins la comunitat).
Es recomana de valdre’s de la fortalesa interior i la resiliència que s’han forjat en situacions anteriors.
Convindria tenir una actitud positiva envers la vida.
Fora bo de mantenir l’esperança que “tot anirà bé”.
*Per accedir a l’enquesta i al resum complet dels seus resultats, consulteu:
Sara Domènech i Laura Coll-Planas
El confinamiento es un medida preventiva clave para limitar la propagación de la pandemia derivada de la COVID-19. Sin embargo, el distanciamiento físico y social, y no salir del domicilio, puede afectar a la salud psicológica de las personas mayores, pilar básico para tener una buena calidad de vida al envejecer. Además, cabe destacar que las personas movilizan toda una serie de recursos para afrontar esta situación de la mejor manera que pueden.
Por este motivo, la Fundación Salud y Envejecimiento de la UAB (FSIE-UAB), dentro de la iniciativa #GRANRESISTENCIA, envió una encuesta en línea a través de las redes sociales para saber qué experiencias y valoraciones hacen las personas de 65 años o más sobre los efectos del confinamiento en la cognición, y qué aspectos psicosociales se han de subrayar, con el fin de recopilar las estrategias que se ponen en práctica para hacerle frente. De este modo, el objetivo es poder formular recomendaciones ajustadas que den apoyo al colectivo de personas mayores para encarar nuevas situaciones de confinamiento. Se recibieron 2.010 respuestas de toda Cataluña.
Los resultados de la encuesta en línea señalan que el confinamiento tiene impactos cognitivos, causa malestar emocional y soledad, especialmente en determinados perfiles de personas mayores.
Impactos cognitivos del confinamiento
• Un 76 % del las personas que respondió a la encuesta tuvo dificultades en alguna de la las funciones cognitivas (orientación, atención, memoria…) al menos alguna vez.
• Un 11 % de las personas encuestadas informó de un impacto “severo o grave” en al menos una función cognitiva.
• Se tuvo la percepción de que afectaba más a la orientación y la atención que a la memoria.
• A partir de los 80 años o más y con un nivel educativo bajo (sin estudios o exclusivamente con estudios primarios), aumentaba el riesgo de un impacto “severo o grave” en las funciones cognitivas. Ser mujer era un factor de riesgo adicional, porque tenía a un impacto “severo o grave” en la memoria y en la velocidad de procesamiento (más lentitud a la hora de hacer actividades como leer y escribir).
Impactos del confinamiento en el malestar emocional
• Un 83 % de las personas que respondió a la encuesta experimentó frecuentemente (a menudo, la mayoría de las veces o siempre) malestar emocional (tristeza, miedo y ansiedad).
• Un 78 % sintió frecuentemente tristeza por no poder compartir tiempo con los seres queridos.
• Ser mujer y tener un bajo nivel educativo aumentaba con frecuencia el riesgo de malestar emocional en la mayoría de los casos (tristeza por la situación de aislamiento, miedo porque que afectara a la salud o miedo de no poder hacer frente a la situación si se alargaba en el tiempo, o bien ansiedad por la incertidumbre de la situación).
• Vivir solo/a fue el único factor de riesgo para sentirse a menudo triste y no poder compartir tiempo con los seres queridos.
Impactos del confinamiento en la soledad
• Un 49 % de las personas que respondió a la encuesta se había sentido solo, al menos alguna vez, debido al confinamiento. Un 13 % respondió haber sentido soledad con frecuencia (a menudo, la mayor parte del tiempo o siempre) durante el periodo de confinamiento.
• Tener 80 años o más y un nivel educativo bajo, ser mujer y vivir solo/a aumentaban a menudo el riesgo de sufrir soledad.
• Se apuntó que los miembros de la familia (85 %) fueron los contactos más frecuentes durante el confinamiento, seguidos de los amigos (52 %). Las personas con un nivel educativo alto (estudios universitarios) habían tenido un mayor número de contactos no familiares que las personas con un nivel educativo bajo.
Las estrategias individuales reportadas para hacer frente a los impactos cognitivos, el malestar emocional y la soledad durante el periodo de confinamiento son útiles para prevenir y paliar estos impactos.
Las recomendaciones que se han formulado pretenden mejorar las vivencias de las personas mayores en caso de nuevos episodios de confinamiento, y reforzar los recursos para mejorar la salud cognitiva y el bienestar emocional y social.
Recomendaciones para el cuidado de la salud cognitiva y el bienestar emocional y social de las personas mayores en caso de nuevos episodios de confinamiento*:
* Estas recomendaciones, que recogemos aquí abajo, complementan la necesidad de estar atentos y seguir las recomendaciones de las autoridades sanitarias, de extremar todas las medidas de prevención (lavarse las manos, usar máscaras, mantener la distancia de seguridad…) y de fomentar los hábitos saludables: no fumar, reducir el consumo de alcohol, seguir una dieta saludable o hacer ejercicio físico.
• Habría que crear una zona de confort: seguir rutinas con actividades diarias y significativas y evitar riesgos innecesarios.
• Convendría seguir unos hábitos saludables en cuanto a la actividad mental y las relaciones sociales: es decir, mantener activa la mente, descansar y tener unas rutinas del sueño adecuadas y fomentar las relaciones sociales.
• Sería bueno disponer de más tiempo para hacer las cosas que gustan y/o reanudar actividades abandonadas.
• Se recomienda hacer actividades significativas (lectura, dibujo, cocina, baile, cursos en línea…).
• Se aconseja escribir un diario de confinamiento.
• Convendría estar activos en las redes sociales (tanto para establecer relaciones sociales como para hacer consultas médicas, etc.)
• Se recomienda utilizar el ingenio y la creatividad para hacer cosas nuevas.
• Sería bueno poder disfrutar de las pequeñas cosas (entregarse a la contemplación, ver la salida de sol cada día…), valorar las cosas esenciales y disfrutar de los momentos en silencio.
• Habría que fomentar una buena convivencia (paz, serenidad…).
• Se recomienda utilizar técnicas que hagan disminuir la ansiedad: ejercicios de meditación y de respiración profunda, hacer yoga o taichí, escuchar música relajante…
• Se aconseja encararlo todo con sentido del humor y risa.
• Habría que fomentar la generosidad, la solidaridad y ayudar a los otros (familiares, amigos, conocidos y en la comunidad).
• Se recomienda valerse de la fortaleza interior y de la resiliencia que se han forjado en situaciones anteriores.
• Convendría tener una actitud positiva hacia la vida.
• Es recomendable mantener la esperanza de que “todo irá bien”.
* Para acceder a la encuesta y al resumen completo de sus resultados, consultad:
https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia/dona-mes-de-80-anys-baix-nivell-d-8217-estudis-i-vivint-sola-el-perfil-de-les-persones-grans-que-mes-han-patit-el-confinament-1345806890423.html?noticiaid=1345822785002
Sara Domènech y Laura Coll-Planas