EFECTES COGNITIUS I PSICOSOCIALS DEL CONFINAMENT EN PERSONES GRANS
A continuació, presentem un breu resum de l’estudi efectuat per la Fundació Salut i Envelliment de la UAB. Es destaquen bàsicament els aspectes psicosocials del confinament en les persones grans. Per conèixer tot l’estudi, podeu consultar l’enllaç següent: https://www.uab.cat/doc/resum_resultats_enquesta_granresistencia
ASPECTES GENERALS
La Fundació Salut i Envelliment de la UAB ha realitzat una enquesta mitjançant la seva difusió a les xarxes socials, “Efectes cognitius i psicosocials del confinament en persones de 65 i més anys”, durant el període de confinament més estricte i el primer període de la desescalada (del 21/04/2020 al 10/06/2020). L’enquesta tenia l’objectiu d’avaluar l’impacte percebut per les persones grans en l’esfera cognitiva i psicosocial degut al confinament, tenint en compte les diferències per edat, gènere i nivell educatiu.
L’enquesta es va fer amb un formulari de Google. La participació va ser voluntària, anònima i confidencial.
Hi van participar 2.602 persones. S’han analitzat les dades de 2.013 enquestes de persones de 65 anys o més realitzades entre l’1/04/2020 i el 10/06/2020 que refereixen viure a Catalunya. Les dades obtingudes no són representatives de la població de Catalunya, ho són només de les persones que la van emplenar.
Per comprendre correctament aquest resum cal fer notar que, per a l’anàlisi dels factors de risc en qualsevol àmbit i per als resultats de l’impacte en els aspectes psicosocials, hem considerat només les dades d’afectació important (“molt” i “bastant”) o freqüent (“sempre”, “la major part del temps” i “sovint”), mentre que en la descripció dels aspectes cognitius també hem afegit les dades de qualsevol afectació (“poc”, “una mica”, “molt” o “bastant”).
ASPECTES PSICOSOCIALS
Afrontació de la situació, ganes d’estar al dia sobre l’epidèmia i ganes de cooperar
En general, les persones grans han afrontat la situació de manera positiva, amb ganes d’estar al dia sobre l’epidèmia, de col·laborar amb altres persones i utilitzant el sentit de l’humor per fer front a la situació.
El 54% té ganes d'estar al dia sobre l'impacte social, econòmic i en salut de la pandèmia.
El 77% de les persones tenia ganes de col·laborar o ajudar altres persones.
Un 70% ha expressat utilitzar freqüentment el sentit de l’humor per adaptar-se a la situació.
Les dones són més propenses a col·laborar que els homes.
En relació amb l’edat, les persones de 70 a 79 anys són les que més interès mostren en la pandèmia, mentre que les de més de 80 tendeixen menys a col·laborar.
Les persones amb nivell educatiu baix afronten pitjor la situació i mostren més desinterès, menys ganes de col·laborar i menys sentit de l’humor per adaptar-se a la situació. Les persones amb nivell educatiu superior són les més col·laboradores.
El perfil de convivència no afecta com s’afronta la situació.
Problemes de l’estat d’ànim
Els problemes de l’estat d’ànim són els que han afectat més persones en aquest període de confinament. El 83% de les persones participants ha referit tenir freqüentment (“sovint”, “la major part del temps” o “sempre”) algun problema, ja sigui d’ansietat, soledat o tristesa com a conseqüència de les restriccions o per no poder estar amb els éssers estimats; o por per la seva salut o per no poder fer front de manera positiva al confinament si s'allargava molt més temps.
Els efectes rellevants sobre l’estat d’ànim (por/ansietat/tristesa) són els més predominants. Si bé la major part dels problemes afecten entre 2 i 4 de cada 10 participants, cal destacar especialment que 8 de cada 10 participants ha sentit freqüentment tristesa per no poder compartir el temps amb els éssers estimats.
El 79% de les persones ha manifestat haver sentit tristesa freqüentment per algun motiu (“sempre”, “sovint” o “la major part del temps”): un 78% per no poder compartir temps amb els éssers estimats, i un 38% per les mesures d’aïllament i restriccions de mobilitat. El 39 % ha manifestat ansietat (“sempre”, “sovint” o “la major part del temps”) per la incertesa de la situació, mentre que el 24 i el 21 % destaquen la por per la seva salut o per no poder fer front a la situació si es perllongava el confinament.
Factors de risc per patir problemes de l’estat d’ànim
Ser dona i tenir un baix nivell educatiu són els principals factors de risc per tenir algun dels problemes relacionats amb l’estat d’ànim.
El perfil de convivència és l’únic factor associat a la tristesa per no poder compartir el temps amb els éssers estimats.
Relacions socials i solitud
El 49% de participants ha sentit solitud alguna vegada: un 13 % freqüentment i un 36% de manera ocasional.
Prop del 75% dels participants ha tingut contacte personalment o de forma virtual amb 6 o més persones.
Els familiars (85 %) han estat els contactes més freqüentment reportats durant l’aïllament, seguit dels amics (52 %), veïns (50 %) i altres persones (45 %).
Factors de risc per patir problemes de solitud i en relació al nombre de contactes recents
El perfil de convivència (especialment viure sol) és el principal factor de risc per haver patit sentiments de solitud, seguit d’un baix nivell educatiu, ser dona i tenir més de 80 anys. La probabilitat de tenir altres contactes diferents dels familiars augmenta en persones amb estudis universitaris, i és menor en persones de més de 75 anys.
EFECTOS COGNITIVOS Y PSICOSICIALES DEL CONFINAMIENTO EN PERSONAS MAYORES
A continuación, presentamos un breve resumen del estudio efectuado por la Fundación Salud y Envejecimiento de la UAB. Se destacan básicamente los aspectos psicosociales del confinamiento en las personas mayores. Para conocer todo el estudio, se puede consultar el siguiente enlace: https://www.uab.cat/doc/resum_resultats_enquesta_granresistencia
ASPECTOS GENERALES
La Fundación Salud y Envejecimiento de la UAB ha realizado una encuesta mediante su difusión en las redes sociales, “Efectos cognitivos y psicosociales del confinamiento en personas de 65 años y más”, durante el periodo de confinamiento más estricto y el primer período de la desescalada (del 04/21/2020 al 06/10/2020). La encuesta tenía el objetivo de evaluar el impacto percibido por las personas mayores en la esfera cognitiva y psicosocial debido al confinamiento, teniendo en cuenta las diferencias por edad, género y nivel educativo.
La encuesta se hizo con un formulario de Google. La participación fue voluntaria, anónima y confidencial.
Participaron en ella 2.602 personas. Se han analizado los datos de 2.013 encuestas de personas de 65 años o más realizadas entre el 1/04/2020 y el 06/10/2020 que refieren vivir en Cataluña. Los datos obtenidos no son representativos de la población de Cataluña, lo son solo de las personas que la rellenaron.
Para comprender correctamente este resumen hay que hacer notar que, para el análisis de los factores de riesgo en cualquier ámbito y para los resultados del impacto en los aspectos psicosociales, hemos considerado solo los datos de afectación importante (“muy” y “bastante”) o frecuente (“siempre”, “la mayor parte del tiempo” y “a menudo”), mientras que en la descripción de los aspectos cognitivos también hemos añadido los datos de cualquier afectación (“poco”, “un poco”, “muy” o “bastante”).
ASPECTOS PSICOSOCIALES
Afrontamiento de la situación, ganas de estar al día sobre la epidemia y ganas de cooperar
En general, las personas mayores han hecho frente a la situación de manera positiva, con ganas de estar al día sobre la epidemia, de colaborar con otras personas y utilizando el sentido del humor para hacer frente a la situación.
El 54% tiene ganas de estar al día sobre el impacto social, económico y en salud de la pandemia.
El 77% de las personas tenía ganas de colaborar o ayudar a otras personas.
Un 70% ha expresado utilizar frecuentemente el sentido del humor para adaptarse a la situación.
Las mujeres son más propensas a colaborar que los hombres.
En relación con la edad, las personas de 70 a 79 años son las que más interés muestran en la pandemia, mientras que las de más de 80 tienden menos a colaborar.
Las personas con nivel educativo bajo afrontan peor la situación y muestran más desinterés, menos ganas de colaborar y menos sentido del humor para adaptarse a la situación. Las personas con nivel educativo superior son las más colaboradoras.
El perfil de convivencia no afecta a cómo se afronta la situación.
Problemas del estado de ánimo
Los problemas del estado de ánimo son los que han afectado a más personas en este periodo de confinamiento. El 83% de las personas participantes ha referido tener frecuentemente (“a menudo”, “la mayor parte del tiempo” o “siempre”) algún problema, ya sea de ansiedad, soledad o tristeza como consecuencia de las restricciones o por no poder estar con los seres queridos; o miedo por su salud o por no poder hacer frente de manera positiva al confinamiento si se alargaba mucho más tiempo.
Los efectos relevantes sobre el estado de ánimo (miedo/ansiedad/tristeza) son los más predominantes. Si bien la mayor parte de los problemas afectan a entre 2 y 4 de cada 10 participantes, cabe destacar especialmente que 8 de cada 10 participantes ha sentido frecuentemente tristeza por no poder compartir el tiempo con los seres queridos.
El 79% de las personas manifestó haber sentido tristeza frecuentemente por algún motivo (“siempre”, “a menudo” o “la mayor parte del tiempo”): un 78% por no poder compartir tiempo con los seres queridos, y un 38% por las medidas de aislamiento y restricciones de movilidad. El 39% ha manifestado ansiedad (“siempre”, “a menudo” o “la mayor parte del tiempo”) por la incertidumbre de la situación, mientras que el 24 y el 21% destacan el miedo por su salud o por no poder hacer frente a la situación si se prolongaba el confinamiento.
Factores de riesgo para padecer problemas del estado de ánimo
Ser mujer y tener un bajo nivel educativo son los principales factores de riesgo para tener alguno de los problemas relacionados con el estado de ánimo.
El perfil de convivencia es el único factor asociado a la tristeza por no poder compartir el tiempo con los seres queridos.
Relaciones sociales y soledad
El 49% de participantes ha sentido soledad alguna vez: un 13% frecuentemente y un 36% de manera ocasional.
Cerca del 75% de los participantes ha tenido contacto personalmente o de forma virtual con 6 o más personas.
Los familiares (85%) han sido los contactos más frecuentemente reportados durante el aislamiento, seguido de los amigos (52%), vecinos (50%) y otras personas (45%).
Factores de riesgo para sufrir problemas de soledad y en relación con el número de contactos recientes
El perfil de convivencia (especialmente vivir solo) es el principal factor de riesgo para sufrir sentimientos de soledad, seguido de un bajo nivel educativo, ser mujer y tener más de 80 años. La probabilidad de tener otros contactos distintos de los familiares aumenta en personas con estudios universitarios, y es menor en personas de más de 75 años.
