• Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.PABLO PICASSO
  • L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança.ANDRÉ MAUROIS
  • Els que en realitat estimen la vida són aquells que estan envellint.SÓFOCLES
  • En la joventut aprenem, en la vellesa entenem.MARIE VON EBNER ESCHENBACH
Canviant els comportaments en salut

Canviant els comportaments en salut


Com promoure el canvi de comportaments en salut en les persones grans?

Què és el que determina l’estat de salut? I els comportaments en salut? És possible canviar aquests comportaments? L’estat de la salut de les persones és determinat per les condicions socioeconòmiques, culturals i ambientals, per les xarxes socials i comunitàries que estableixen, i pels seus estils de vida. En aquest article es tractarà aquest darrer punt, i concretament com promoure el canvi de comportaments en salut.

En el comportament hi intervenen una multitud de factors individuals (creences, actituds, coneixements, herència genètica, etc.), socials (les interaccions amb altres persones) i contextuals (l’entorn en què vivim). Per promoure el canvi de comportament és convenient la combinació de diversos factors. Si volem dissenyar una intervenció per promoure el canvi de comportament, és convenient un abordatge dels factors que influeixen en cadascun d’aquests tres nivells ‒l’anomenat model ecològic‒. Les intervencions centrades només en els factors individuals i que no tenen en compte els condicionants socials i contextuals són poc adequades.

Les teories i els models de canvi conductual procedents de la psicologia han centrat bona part de l’interès en la recerca en l’àmbit dels comportaments en salut durant els darrers anys. El model transteòric i la teoria social cognitiva en són dos dels més utilitzats.

El model transteòric de Prochaska i DiClemente (1983) ‒també anomenat model d’etapes de canvi‒ es basa en l’aplicació d’intervencions personalitzades en funció de la fase de canvi (precontemplació, contemplació, determinació, acció, manteniment i recaiguda) en la qual es trobi l’individu. Per la seva banda, la teoria social cognitiva es basa en la importància d’observar les altres persones i aprendre’n, així com en el reforç positiu i negatiu de la conducta. Un element bàsic en la teoria social cognitiva és el concepte d’autoeficàcia, introduït per Bandura (1977). L’autoeficàcia, entesa com la confiança d’una persona a dur a terme una acció concreta per aconseguir un objectiu desitjat, és un dels pilars de les estratègies d’autocura centrades en plans d’acció que es concreten en petits objectius específics, assumibles i mesurables que responen a les preferències i les necessitats dels individus, i que poden ser formulats amb l’ajuda dels professionals.

Recentment, un grup d’investigadors liderat per Michie et al. (2011) ha proposat un nou marc conceptual anomenat roda del canvi de comportament (en anglès, behaviour change wheel) (vegeu la figura), que permet seleccionar i dissenyar intervencions dirigides a aconseguir canvis en els comportaments de salut.

Al centre de la roda (de color verd) els autors situen tres condicions essencials per al canvi, cadascuna de les quals pot interactuar amb la resta i influir-hi: la capacitat (coneixements i habilitats de les persones per poder fer el canvi de comportament), la motivació (processos de presa de decisions que dirigeixen el comportament i permeten establir fites personals) i l’oportunitat (factors externs a la persona que possibiliten el canvi de comportament). Al cercle vermell de la roda se situen les diferents intervencions dirigides a canviar el comportament: l’educació, la persuasió, la incentivació, les mesures coercitives, l’entrenament, la restricció, el modelatge, el canvi de context físic o social, i la reducció de barreres per al canvi. Per acabar, al cercle gris exterior se situen les diferents polítiques que poden permetre o donar suport a les intervencions: la comunicació, l’elaboració de guies, la fiscalitat, la regulació, la legislació, la planificació i la provisió de serveis.

Les possibilitats d’aplicació d’aquest model són àmplies, i poden incloure des del disseny d’intervencions a la consulta d’un professional de la salut fins al disseny de polítiques sanitàries. Aquestes intervencions s’han de traslladar posteriorment a tècniques específiques per al canvi de comportament. El mateix grup de recerca ha creat posteriorment una taxonomia de 16 clústers que inclouen un total de 93 tècniques (Michie et al., 2013).

Sergi Blancafort - Fundació Salut i Envelliment

 

Per saber-ne més:

  • Bandura, A. (1977). «Self-efficacy: Toward a unifying theory of behavioral change». Psychological Review, 84(2):191-215.
  • Michie, S. [et al.] (2011). «The behaviour change wheel: A new method for characterising and designing behaviour change interventions». Implementation Science, 6:42.
  • Michie, S. [et al.] (2013). «The Behaviour Change Technique Taxonomy (v1) of 93 Hierarchically Clustered Techniques: Building an International Consensus for the Reporting of Behaviour Change Interventions». Ann Behav Med. 2013 Aug; 46(1):81-95. doi: 10.1007/s12160-013-9486-6.
  • Prochaska, J. O. i DiCLemente, C. C. (1983). «Stages and processes of self-change in smoking: Toward an integrative model of change». Journal of Consulting and Clinical Psychology, 51, 390-395.

Como promover el cambio de comportamientos en salud en las personas mayores?

Qué es lo que determina el estado de salud? Y los comportamientos en salud? Es posible cambiar estos comportamientos? El estado de la salud de las personas es determinado por las condiciones socioeconómicas, culturales y ambientales, por las redes sociales y comunitarias que establecen, y por sus estilos de vida. En este artículo se tratará este último punto, y concretamente como promover el cambio de comportamientos en salud.

En el comportamiento intervienen una multitud de factores individuales (creencias, actitudes, conocimientos, herencia genética, etc.), sociales (las interacciones con otras personas) y contextuales (el entorno en que vivimos). Para promover el cambio de comportamiento es conveniente la combinación de varios factores. Si queremos diseñar una intervención para promover el cambio de comportamiento, es conveniente un abordaje de los factores que influyen en cada uno de estos tres niveles -el llamado  modelo ecológico -. Las intervenciones centradas sólo en los factores individuales y que no tienen en cuenta los condicionantes sociales y contextuales son poco adecuadas.

Las teorías y los modelos de cambio conductual procedentes de la psicología han centrado buena parte del interés en la investigación en el ámbito de los comportamientos en salud durante los últimos años. El modelo transteórico y la teoría social cognitiva son dos de los más utilizados.

El modelo transteórico de Prochaska y DiClemente (1983) -también llamado  modelo de etapas de cambio– se basa en la aplicación de intervenciones personalizadas en función de la fase de cambio (precontemplación, contemplación, determinación, acción, mantenimiento y recaída) en la que se encuentre el individuo. Por su parte, la teoría social cognitiva se basa en la importancia de observar las otras personas y aprender, así como en el refuerzo positivo y negativo de la conducta. Un elemento básico en la teoría social cognitiva es el concepto de autoeficacia, introducido por Bandura (1977). La autoeficacia, entendida como la confianza de una persona a llevar a cabo una acción concreta para lograr un objetivo deseado, es uno de los pilares de las estrategias de autocuidado centradas en planes de acción que se concretan en pequeños objetivos específicos, asumibles y medibles que responden a las preferencias y necesidades de los individuos,

Recientemente, un grupo de investigadores liderado por Michie  et al.  (2011) ha propuesto un nuevo marco conceptual llamado  rueda del cambio de comportamiento  (en inglés,  behaviour change wheel ) (véase la figura), que permite seleccionar y diseñar intervenciones dirigidas a conseguir cambios en los comportamientos de salud.

En el centro de la rueda (de color verde) los autores sitúan tres condiciones esenciales para el cambio, cada una de las cuales puede interactuar con el resto e influir: la capacidad (conocimientos y habilidades de las personas para poder hacer el cambio de comportamiento ), la motivación (procesos de toma de decisiones que dirigen el comportamiento y permiten establecer metas personales) y la oportunidad (factores externos a la persona que posibilitan el cambio de comportamiento). Al círculo rojo de la rueda se sitúan las diferentes intervenciones dirigidas a cambiar el comportamiento: la educación, la persuasión, la incentivación, las medidas coercitivas, el entrenamiento, la restricción, el modelado, el cambio de contexto físico o social, y la reducción de barreras para el cambio. Para terminar,

Las posibilidades de aplicación de este modelo son amplias, y pueden incluir desde el diseño de intervenciones en la consulta de un profesional de la salud hasta el diseño de políticas sanitarias. Estas intervenciones se trasladarán posteriormente a técnicas específicas para el cambio de comportamiento. El mismo grupo de investigación ha creado posteriormente una taxonomía de 16 clusters que incluyen un total de 93 técnicas (Michie  et al. , 2013).

Sergi Blancafort – Fundación Salud y Envejecimiento

Para saber más:

  • Bandura, A. (1977). «Self-efficacy: Toward a Unifying theory of behavioral change». Psychological Review , 84 (2): 191-215.
  • Michie, S. [ et al. ] (2011). «The behaviour change wheel: A new method for characterising and designing behaviour change Interventions». Implementation Science , 06:42.
  • Michie, S. [ et al .] (2013). «The Behaviour Change Technique Taxonomy (v1) of 93 Hierarchically clustered Techniques: Building an International Consensus for the Reporting of Behaviour Change Interventions». Ann Behav Med . 2013 Aug; 46 (1): 81-95. doi: 10.1007 / s12160-013-9486-6.
  • Prochaska, JO y DiClemente, CC (1983). «Stages and processes of self-change in smoking: Toward an Integrative modelo of change». Journal of Consulting and Clinical Psychology , 51, 390-395.