Cal motivar la curiositat i s’ha d’insistir en l’ús de les noves tecnologies per a la gent gran
Introducció
La tecnologia sempre ha tingut una gran presència en la vida diària de les persones. Des dels primers passos de la humanitat, la creació d’artefactes i la seva aplicació ha estat una constant per millorar la nostra qualitat de vida. Malgrat aquest fet, en les darreres dècades hi ha hagut una important irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació, com Internet, que ha posat en marxa una cursa accelerada a la recerca d’innovació. Davant d’aquest panorama, la generació dels baby-boomers (persones nascudes entre 1946 i 1964) es veuen obligats a pujar al carro tecnològic. Aquesta generació ha estat denominada d’immigrants digitals, atès que han hagut d’assimilar gradualment la l’arribada de la tecnologia. Però quines són les barreres i quins són els beneficis d’utilitzar aquestes noves eines? Preguntem a la Mercè Plaza i al Ramon Marcet sobre les seves experiències:
Com van aterrar les noves tecnologies en la teva vida diària?
Mercè: Bé, en el meu cas la tecnologia va arribar a la meva vida perquè soc una persona una mica inquieta. Sempre miro cap endavant, no estic sempre ancorada en el passat. Jo estic en el present i he d'adaptar-m’hi dins del que pugui, perquè és clar, les capacitats no són les mateixes per fer ús de les noves tecnologies. Per exemple, si vas al banc, com no estiguis una mica al cas, no pots ni treure els teus diners.
Ramon: Jo les feia servir principalment a la feina, però inicialment van entrar en la meva vida privada. Vaig començar amb el correu electrònic. A casa vam comprar el primer ordinador perquè volia practicar, i llavors ens van donar ordinadors amb Windows a la feina.
I què t’han aportat en la vida diària?
Ramon: He de reconèixer que m'ha aportat força coneixements, m'ha servit força.
Mercè: A mi també m’han aportat moltes coses. No només per a la satisfacció personal, sinó també per fer les fotos, tenir els records emmagatzemats i per a moltes més coses. És còmode i pràctic, i veig que cal estar una mica actualitzada. M'agradaria saber-ne més, moltíssim més, però la meva capacitat, és clar, és limitada.
Ramon: Sí, malgrat que no hem tingut un aprenentatge, sempre és un plaer conèixer noves eines.
Bé, us veig molt al corrent dels avenços.
Mercè: Doncs, si et soc sincera, m’agradaria poder saber fer anar tot allò nou que surt. Per exemple, jo aquí a casa meva, temps enrere, pensava a posar un llum, però volia ubicar-lo en un lloc on no hi ha cables, i se'm va acudir posar-lo amb l’OK Google (assistent de veu virtual) per poder dir-li quan arribés a casa «OK Google, encén-me el llum!».
Ramon: Internet dona molta informació, però hem de saber llegir-la. També volia comentar que jo faig servir el portal La Meva Salut per anotar-me les visites mèdiques, consultar els plans de medicació, etc. Però penso que no es treballen bé certs aspectes, com la manera d’accedir als webs. Cada vegada que hi entres han canviat i són d’una manera diferent. S’hauria de pensar en les persones grans quan es programen aquest tipus de webs per fer-ne més fàcil l’ús.
Quina eina ha estat més útil en la teva vida diària?
Mercè: La més útil? Totes, en general, perquè, per exemple, em poso el rellotge que em compta el nombre de passes i me'n vaig al gimnàs i dic: «Avui he caminat 3 km, he fet tant, i he cremat tantes calories». Bé, si et soc franca, jo he tingut ordinador, però ara m'he tornat més còmoda i faig servir el mòbil perquè pràcticament hi pots fer de tot, i no l’he d’engegar com l’ordinador. I al Google li pregunto moltíssimes coses. Quan una cosa no sé què és, ja em tens amb el mòbil... [riu]. I ara, amb la covid, no et sents tan aïllada, perquè fas videoconferències amb els fills, amb els nets, amb les amigues, etc. Bé, hi estàs més en contacte directe que si no ho saps fer servir.
Ramon: Jo prefereixo l’ordinador de sobretaula, en comptes del portàtil, que ara m’ha quedat una mica endarrerit, i em serveix, per exemple, pels cursos en línia. D’altra banda, he fet un curs sobre l’ús del mòbil, però trobo que, passat un temps, els continguts acaben sent molt bàsics si vols aprendre’n més.
Precisament, segons el vostre parer, què penseu que allunya certs col·lectius de persones grans d’assimilar aquestes noves eines?
Mercè: Doncs malgrat que jo penso que a mi particularment m’aporten molt, sí que veig persones del meu entorn que es tanquen davant les noves tecnologies. Per mi, s'ancoren una mica massa en el passat. Com que gran part de la seva vida no han tingut mòbil, no es volen actualitzar. Jo tinc un altre tipus de caràcter, no m'agradaria estar-ne al marge. En resum, no les volen, però no perquè no tinguin capacitats, sinó perquè diuen que no les volen, i se senten més limitades. Jo em veig més lliure, més autònoma per poder fer moltes coses. Moltes de les meves amigues depenen dels seus fills, dels nets...
Ramon: Sí, hi estic d’acord. I també crec que tenen por de tocar res i que s’esborri alguna cosa.
Mercè: Sí, quan vaig començar a tenir mòbil, ho n’anava aprenent sobre la marxa, en funció de què tocava pensava que ho esborraria tot o es desmuntaria alguna cosa, i després ho anava tocant i deia: «Ai mira! Es pot fer això? Ai mira! Puc enviar això. Ai mira! Ara puc fer una captura de pantalla». A força d’anar-ho tocant, vas descobrint les coses que pots fer.
Ramon: En el meu cas, no em queda cap altre remei que apanyar-me jo solet. Hi ha persones que acudeixen als fills o als nets. Nosaltres, les persones grans, podem tenir més barreres en aquests temes. Per dir-te una bajanada, mira, t’ho explicaré amb una anècdota: vaig anar al banc perquè tenia un problema per fer una gestió que havia intentat resoldre des de casa amb un assessor personal, i res, hi vaig trucar per telèfon, i tampoc. Al final vaig anar a l'oficina, allà s’ho van mirar i em van dir: «Hem de fer això al mòbil».I vaig pensar: «Val, molt bé!». Ho vam fer amb el mòbil, i quan va començar a fer-ho anava dient els passos, fins que es va trobar que no funcionava. Em vaig sentir impotent.
Què podria ser de més ajut perquè les persones grans traguessin més profit d’aquestes tecnologies?
Ramon: Com que ara es fan cada vegada més coses per Internet, al final tot es torna massa complicat. Has de fer molts passos per arribar a aconseguir el mateix que cara a cara. El que està clar és el següent: el que es fa per Internet i serveix, s’ha de mantenir, i el que no, que no es busquin pretextos i ajudin la gent. Pensava que acompanyo una senyora de 91 anys a treure diners del caixer i ens trobem unes cues! Aquestes coses s’haurien de cuidar perquè no passin. També crec que s’hauria de treballar més en temes visuals (que es vegi tot bé en pantalla), i també que es redueixi la dificultat per consultar els webs i simplificar els passos per fer certs tipus de gestions. Ha d’estar pensat com si fos per a infants.
I per facilitar l’ús de les eines als que ja les fan servir?
Ramon: Per incentivar que la gent faci més ús de la tecnologia, es podrien fer reunions als casals per mantenir-se al dia, però no només amb cursos sinó amb xerrades sobre què ve. Cal motivar la curiositat i s’hi ha d’insistir a través dels mitjans de comunicació com la TV o la ràdio. Hi ha persones que deleguen la innovació en la gent jove bàsicament perquè tenen dificultat per assimilar-la. Tot va molt ràpid, hi ha gent de la meva edat que se sent totalment desbordada. S’hauria d’anar introduint-ho tot de mica en mica per no desbordar ningú.
Mercè: Sí, hi estic d’acord. Caldrien programes de televisió interessants i que ens engresquin, i que als casals ens ajudin a mentalitzar-nos, perquè a nosaltres ens costa més. Però que ho expliquin de manera més fàcil. Perquè totes les paraules, el megabyte, el no sé què i el no sé quants. Tot és estranger i per a nosaltres, segons com t’ho expliquen et quedes igual o com abans, perquè no entens la base, i per tant no comprens què ve després. Tot al contrari que les generacions més joves, que ho comprenen tot de seguida, perquè ells han pujat amb aquestes tecnologies. Això almenys és el que veig amb els meus nets. Ho veuen una vegada i ja està!Ho han resolt.
Per acabar, quina nova tecnologia et faria gràcia provar i encara no ho has fet? Per què?
Mercè: Doncs, no ho sé. Ja soc prou proactiva, i les coses que veig i que m'agradaria provar, les provo. Ara no sé què dir-te, he provat de tot i no faig les coses que considero que el meu cos em pot limitar.
Ramon: Bé, jo si vols que t’ho digui, en allò de l'ocellet (Twitter) no m’hi fico gaire, perquè no el trobo gaire còmode. Però sí que m’agradaria posar-me amb el Windows 11 o saber més del 5G. I totes les eines aquestes que ara són una mica cares, com la domòtica (tecnologies aplicades per tenir comoditat a casa), penso que d’aquí a un temps seran factibles. Com els assistents de veu, que no m’importaria utilitzar sempre que tinguin en compte els meus gustos i preferències personals.
Introducción
La tecnología siempre ha estado muy presente en la vida cotidiana de las personas. Desde los primeros pasos de la humanidad, la creación de artefactos y su aplicación ha sido una constante para mejorar nuestra calidad de vida. Sin embargo, en las últimas décadas ha habido una importante irrupción de las tecnologías de la información y la comunicación, como Internet, que ha puesto en marcha una carrera acelerada en la búsqueda de innovación. Ante este panorama, la generación de los baby-boomers (personas nacidas entre 1946 y 1964) se ven obligados a subir al carro tecnológico. Se ha considerado que esta generación eran inmigrantes digitales, dado que han tenido que asimilar paulatinamente la irrupción de la tecnología. ¿Cuáles son las barreras y cuáles los beneficios de utilizar estas nuevas herramientas? Preguntamos a Mercè Plaza y Ramon Marcet sobre sus experiencias:
¿Cómo llegaron las nuevas tecnologías a tu vida diaria?
Mercè: Bien, en mi caso la tecnología llegó a mi vida porque soy una persona algo inquieta. Siempre miro hacia delante, no estoy siempre anclada en el pasado. Estoy en el presente y tengo que adaptarme a él dentro de lo que pueda, porque claro, las capacidades no son las mismas para usar las nuevas tecnologías. Por ejemplo, si vas al banco, como no estés un poco al caso, no puedes ni sacar tu dinero.
Ramon: Yo las utilizaba principalmente en el trabajo, pero inicialmente entraron en mi vida privada. Empecé con el correo electrónico. En casa compramos el primer ordenador porque quería practicar, y entonces nos dieron ordenadores con Windows en el trabajo.
¿Y qué te han aportado en tu vida diaria?
Ramon: Tengo que reconocer que me han aportado bastantes conocimientos, me han servido bastante.
Mercè: A mí también me han aportado muchas cosas. No sólo por la satisfacción personal, sino también para guardar las fotos, almacenar recuerdos, y muchas más cosas. Es cómodo y práctico. Veo que hay que estar un poco actualizada. Me gustaría saber más, muchísimo más, pero mi capacidad, por supuesto, es limitada.
Ramon: Sí, aunque no hemos tenido, digamos, un verdadero aprendizaje… Pero siempre es un placer conocer nuevas herramientas.
Bueno, no tenéis unas capacidades tan limitadas. Os veo muy al día de los avances.
Mercè: Pues, si te soy sincera, tengo que decir que me gustaría saber manejar todo lo nuevo que sale. Por ejemplo, yo en mi casa, hace un tiempo atrás, estaba pensando en poner una luz, pero donde iba a ponerla no había cables y se me ocurrió ponerla con el OK Google (asistente de voz virtual). Así, al llegar a casa puedo decir: «OK Google, ¡enciéndeme la luz!».
Ramon: Internet da mucha información, pero debemos saber leerla. Y también quería comentar un tema: yo utilizo el portal Mi Salud para programar mis visitas médicas, consultar los planes de medicación, etc. Pero creo que no se tienen en cuenta ciertos aspectos, como la forma de acceder a las webs. Cada vez que entras encuentras que la han cambiado, que tiene forma distinta. Habría que pensar en las personas mayores cuando se programan este tipo de webs para facilitar su uso.
¿Qué herramienta ha sido más útil en tu vida diaria?
Mercè: ¿La más útil? Todas en general, porque, por ejemplo, tengo un reloj que me da el número de pasos y sé lo que he caminado cada día, las calorías. Bien, si te soy franca, yo he tenido ordenador, pero ahora me he vuelto más cómoda y utilizo más el móvil, porque con él prácticamente puedes hacerlo casi todo y no necesito poner en marcha el ordenador. ¿Y a Google le pregunto muchísimas cosas. Cuando no sé qué es algo, ya me tienes a mí con el móvil [ríe]. Y ahora, con el tema de la covid, no te sientes tan aislada, porque las videoconferencias con tus hijos, con tus nietos, con tus amigas, te permiten estar más en contacto directo que si no lo sabes utilizar.
Ramon: Yo prefiero el ordenador de sobremesa al portátil. Ahora, como me ha quedado un poco desfasado, me sirve, por ejemplo, para seguir los cursos en línea. Por otra parte, he hecho un curso sobre el uso del móvil, pero creo que pasado un tiempo los contenidos acaban resultando muy básicos y hay que aprender más.
Precisamente, a tu juicio, ¿qué crees que aleja a ciertos colectivos de personas mayores de asimilar estas nuevas herramientas?
Mercè: Pues aunque yo pienso que a mí particularmente me aportan mucho, sí veo a personas de mi entorno que se cierran a las nuevas tecnologías. Creo que se anclan demasiado en el pasado. Como gran parte de su vida no han tenido móvil, no se quieren actualizar. Yo tengo otro tipo de carácter, no me gusta quedarme al margen. En resumen: no usan esas tecnologías, pero no es por falta de capacidad, sino —dicen— por voluntad propia, pero se sienten más limitadas. Yo me veo más libre, más autónoma de poder hacer muchas cosas. Muchas de mis amigas dependen más de sus hijos, de sus nietos.
Ramon: Sí, estoy de acuerdo. Y también creo que tienen miedo a tocar algo y ¡pam!, que se borre alguna cosa.
Mercè: Sí, sí, al principio me pasaba con el móvil. Lo ibas cogiendo sobre la marcha y, según lo que tocabas, pensabas que se borraría o se desmontaría algo. Después decía: «¡Ay, mira, pues se puede hacer esto! ¡Ay, mira, pues puedo enviar esto otro! ¡Ay, mira, ahora puedo realizar una captura de pantalla!». Vas descubriendo, a base de ir tocando, qué cosas puedes hacer.
Ramon: En mi caso, no me queda otra que apañarme solito. Hay personas que recurren a los hijos o a los nietos. Nosotros, las personas mayores, podemos tener más barreras en estos temas. Por decirte una tontería, mira, te lo contaré con una anécdota: fui al banco porque tenía un problema para hacer una gestión que había intentado resolver desde casa con un asesor personal y nada. Llamé por teléfono y tampoco. Al final fui a la oficina, se lo miraron y me dijeron: «Tenemos que hacer esto en el móvil». Y pensé: «¡Vale, pues muy bien!». Lo hicimos con el móvil, y cuando empezamos a hacer los pasos, se vio que no funcionaba. Me sentí impotente.
¿Qué podría ser de más ayuda para que las personas mayores sacaran más provecho a estas tecnologías?
Ramon: Como ahora se hacen cada vez más cosas por Internet, al final se convierte todo en demasiado complicado: tienes que dar muchos pasos para conseguir lo mismo que cara a cara. Lo que está claro es lo siguiente: lo que se hace por Internet y sirve, debe mantenerse, y lo que no, que no se busquen pretextos y ayuden a la gente. Estaba pensando que acompaño a una señora de 91 años para que saque dinero de un cajero y nos encontramos unas colas tremendas. Estas cosas deberían cuidarse para que no se produjeran. También creo que debería trabajarse más en temas visuales (que se vea todo bien en pantalla), pero también que se reduzca la dificultad para consultar las webs y simplificar los pasos para realizar ciertos tipos de gestiones. Deben tratarse estas cosas como si fuera para niños.
¿Y para facilitar el uso de las herramientas a los que ya las utilizan?
Ramon: Para incentivar que la gente haga más uso de la tecnología, se podría reunir a las personas mayores en las residencias o hogares para mantenerlas al día. Pero no solo con cursos sino con charlas sobre lo que viene. Hay que motivar la curiosidad y debe insistirse a través de los medios de comunicación, como la TV o la radio. Hay personas que delegan la innovación en la gente joven, básicamente porque hay una dificultad de asimilarlo. Todo va muy rápido y hay personas de mi edad que se sienten totalmente desbordadas. Se debería introducir todo poco a poco para no desbordar.
